No Manifestat

Abisme perceptiu

Només cal una paraula teva per imaginar-me mil mons amb tu. Passar-me nits senceres en vetlla amb el simple record d’una mirada. Els dies passen i l’esperança es dissipa, però llavors, quan estic a punt de passar pàgina, els nostres somriures es retroben, i el meu univers es torna a revolucionar, però en realitat tot segueix igual. I quan et sento per paraules d’altri, l’angoixa em corroeix només de pensar que potser t’he perdut per sempre, però no és això el que vull en realitat? Poder oblidar-te, o almenys aconseguir desfer l’encanteri que em té empresonat.