No Manifestat

Captivadora

Potser la gent es fixa amb tu pel teu atractiu físic, potser és per la teva sensibilitat, simpatia o la forma de ser. Potser que en veure com la gent del teu voltant t’aprecia i t’estima fa que inconscientment tots ens sentim atrets d’alguna manera per la teva aura.

Però el que a mi em feia sentir un enorme buit al meu interior era que quan et “buscava” entre la multitud, et trobava amb la mirada perduda cap algun racó del terra. No podia, ni puc, entendre com una persona que aparent ment ho té tot, amics que t’estimen, la parella amb que vius fa tants anys a qui tots considerem una bellíssima persona, feina de lo que estaves estudiant i que a més es veia que la feies amb amor, què et podia preocupar tant? sobre que tens dubtes?

Preguntes i sentiments que quedaran per sempre sense resposta i que ja havia oblidat han tornat a mi com aquelles pedregades inesperades i contundents que canvien el paisatge completament en qüestió de segons al mes de maig. En veure’t radiant d’alegria, amb una expressió completament canviada, i aquella pell tan brillant que et donava un aspecte juvenil, fresc i innocent, no em podia creure que m’estigués enamorant de tu… un altre cop.

El mateix Amor que m’impedeix interferir en la teva felicitat fa que jo també em senti feliç en veure’t així. Ara ja “et puc deixar marxar” dels meus pensaments i quedar-me en pau, si més no fins la propera vegada que et vegi…

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Be Sociable, Share!

2 thoughts on “Captivadora

  1. Uffff, ke bonic, avui t’has llevat una mica profund no??? M’agrada, escriure els teus pensaments, neguits, ilusions o qualsevol cosa que et passi…perque encara que tu ho veus com algo personal, ho pot llegir gent que no coneguis que li passi algo semblant i que quan ho llegeixi entengui els teus sentiments.

  2. Imagino que qui més qui menys té dies d’aquests, el que passa que la majoria de cops es queden com a simples pensaments i poder parlar-ho amb algú no acostuma a ser fàcil, almenys entre els paios… El que si que puc dir que el fet de treure-ho et deixa alliberat, i a més per poder expressar-ho (sobretot per escrit) t’obliga a mirar molt endins, cosa que no acostumem a fer gaire sovint i que ara veig que aporta grans beneficis en la coneixença d’un mateix i des que ho he descobert en mi he pogut lliurar-me de gran quantitat de pensament repetitiu del passat, històries que només vivien dins al meu cap (i el rodolí no és intencionat).
    T’envio una abraçadeta mimosa 🙂

Comments are closed.