Diners · No Manifestat

Mentalitats, actituds i conseqüències

L’altre dia un col·lega se’m va enfadar perquè a mi no em feia res haver convidat a una persona “més rica” que nosaltres, ho fico entre cometes ja que, descartats tots els altres motius, sembla que l’enveja i el rancor (i l’alcohol com a catalitzador) el van fer saltar.

No sóc persona d’enfadar-me, però sembla que en alguns casos el dir les coses pel seu nom provoca malestar en els demés, i això és el que va passar quan li vaig dir al col·lega: “Per què no li deies a ell quan el tenies aquí que és un gorrer en comptes d’atabalar-me a mi?” i aleshores em va deixar anar tota la merda. Ni el culpo ni jutjaré cap actitud ja que accepto a la gent tal com és, i a més aquest post no va d’això.

Tornant al tema principal, aquest col·lega sempre es queixa que no té pasta, i sempre tracta als que si que en tenen amb rancor, ja que a més té dues feines i no hi ha manera que aixequi cap. D’altra banda, les persones de qui es queixa totes tenen negoci propi que han aixecat des de zero amb els seus propis mitjans, i pel tipus d’activitat que fan acostumen a treballar caps de setmana i festius. Potser algun ha rebut ajuda externa o familiar a l’hora d’iniciar els seus negocis però el que és clar és que l’han fet créixer i el mantenen ells.

Vaja vaja, doncs aquí ho tenim, ja hem trobat el motiu del seu malestar, l’enveja per la sort dels qui tenen més que ell. Però us diré una cosa, jo no crec en la sort, ni crec en les casualitats, ni em capfico amb el perquè de les coses. El que si que m’he adonat, sobretot en aquest últim any, és que totes les circumstàncies de la meva Vida les he escollit jo, conscient o inconscientment, però que en última instància són degudes als meus pensaments, il·lusions, somnis, i els dubtes i pors més obscures de la meva ment.

Aleshores, el fet de prendre consciència d’aquest fet m’ha permès canviar radicalment la manera de mirar el món i l’actitud en front del que hi passa, així que vaig començar a mostrar agraïment per totes les coses i persones que envolten la meva Vida i que em donen un motiu per l’alegria. A més, observant a les persones del meu voltant, sobretot les més properes a mi, em vaig adonar que aquells que creuen tenir mala sort, tenen mala sort; els que es creuen afortunats, ho són; els que sempre es queixen de dolors o malalties i a més creuen, o diuen, que “el seu mal de panxa és diferent”, sempre s’acaben posant malalts de tot i triguen més a refer-se; el mateix per l’Amor i les relacions, el mateix pels diners, el mateix per tot.

A partir d’aquesta observació apareix un dels dubtes del destí: Tot el que ens passa és el que ens fa sentir d’una manera o d’una altra? O el fet de sentir-te d’una manera o d’una altra fa que et passin unes coses o unes altres? Portava tota la vida deixant-me portar per les emocions que em provocaven coses externes, de manera que vaig decidir experimentar amb mi mateix, vaig prendre el control sobre les emocions i em vaig permetre tornar a somiar, i oh miracle, no perdó, jo no crec en els miracles, i oh casualitats de la vida, no, tampoc crec en les casualitats, sigui com sigui com ho vulguem anomenar se’m van començar a presentar oportunitats dels llocs més insospitats, vaig començar a coincidir amb les persones adequades, gent coneguda amb qui mai abans havia parlat i de cop i volta, fruït de mantenir-hi una conversa et crea noves idees, noves perspectives, noves esperances, noves oportunitats, tot sempre encaminat a assolir els meus somnis.

Una part important i que sovint sembla complicada és eliminar els dubtes, no obstant, si primer eliminem els mites que ens ha imposa la societat al llarg dels temps la majoria de dubtes desapareixen, i amb una mica de pràctica i una mentalitat oberta els que queden perden tot el seu poder d’influenciar-nos.

M’he permès de fer una petita llista amb aquests mites, aprofitant les frases i creences de les persones que he observat:

  • “Putos ricatxons”, o “Clar, com que la seva família te pasta”, o “Des de que té diners que no l’hem vist més, doncs que li donin”, o múltiples variacions. En canvi tots es queixen de la seva mala economia, doncs bé, tan costa alegrar-se per l’èxit dels demés? no us heu plantejat mai que si aquesta persona no s’hagués allunyat de la vostra influència negativa fruït d’aquestes creences que van calant al subconscient, mai no hagués triomfat? Com pots pretendre dir que vols més diners, si per dintre segueixes pensant que la gent amb diners són males persones? Això és un contrasentit i et manté engabiat dins la teva mentalitat recurrent i viuràs insatisfet de per vida.
  • “Sempre tinc mala sort”, o “No tinc sort amb les dones”, o bàsicament, atribuir i classificar allò que et passa amb la sort, bona o dolenta. Com he dit abans no hi crec en la sort, a més, les coses no són ni bones ni dolentes, aquest judici és intern i subjectiu, les coses són les que són i el millor, amb diferència, és acceptar-les, el que et permet actuar en comptes de reaccionar.
  • “És que jo això, és que jo lo altre”. Treu-te del cap aquesta idea egotista del jo que l’únic que aconsegueix és separar-te de la realitat. No ets diferent de la resta, no vius separat del món que t’envolta, o dit d’una altra manera, com que tothom és únic, fins i tot tu, tots tenim les “nostres coses”, però francament, a mi els teus “És que jo” m’importen un cogombre.
  • “Si no fos per… la dona, la feina, la hipoteca, que visc aquí o allà, que sóc així o axà, etc”. Així doncs, condiciones l’assoliment dels teus desitjos a factors externs i necessites justificar-te per no sentir-te imbècil? T’estàs limitant a tu mateix, deixa de queixar-te i pren mesures, elimina el “Si no fos per…” de la teva ment i de les teves converses i et sorprendràs amb tot el que pots arribar a fer o a ser!
  • “Viure en la pobresa t’obre les portes del cel”, o bé “Els diners no donen la felicitat”. Però la majoria de gent que utilitza aquestes frases, ni són felices ni molt menys tenen diners. Quin mal tenen els diners? el dolent és l’avarícia, l’egoisme i l’enveja, però no pas els diners en si mateixos. Jo crec que els diners són bons, són molt bons, i es poden fer moltes coses molt bones amb els diners, no obstant, lo important és que per si mateixos no tenen cap valor, i el que et donarà els diners que desitges és el valor que tu aportis a canvi, ja que si t’apalanques i et resignes viuràs condemnat a utilitzar frases d’aquestes.

De segur que si estàs una mica alerta els propers dies en trobaràs moltes més, però ara podràs detectar-les per tu mateix i deixaràs d’assumir-les com a certes, ja no influenciaran els teus actes ni pensaments, i mica en mica seràs una mica més lliure, i l’abundància vindrà a tu per totes bandes, estàs preparat per acceptar-la plenament?

Un últim advertiment, la por al fracàs i els dubtes que genera. T’ajudarà pensar que el fracàs no existeix, pensa en el fracàs com un senyal que t’està dient: “Per aconseguir això que desitges t’hi has d’esforçar més”, així doncs la propera vegada ho faré millor i estaré més preparat perquè estic fent allò que realment vull fer, allò que realment desitjo, i lluny de perjudicar-me a mi o als demés, el que farà és beneficiar-me a mi i als que m’envolten, així que no tinc cap motiu per quedar-me a casa “plorant”, perquè passi el que passi, bo o dolent, tard o d’hora acabarà passant i el buit que deixin s’haurà d’omplir amb coses noves i francament prefereixo escollir-les jo mateix lliurement que no pas deixar-me influir per aquests mites arrelats en la ment col·lectiva de la humanitat.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Blogs · Diners · Internet

Terminologia marketing digital

Ni sóc publicista ni agent de marketing ni res per l’estil, però un dia em vaig decidir a monetitzar el meu blog (el hosting és car…) de manera que em vaig haver de familiaritzar amb una serie de conceptes i termes que en aquell moment eren nous per mi tot i que d’algun ja n’hagués sentit a parlar.

  • Anunciant – Advertiser Aquell qui decideix promocionar un producte, un servei o una pàgina web per Internet.
  • Editor Web – Web Publisher També conegut directament com a lloc web. Aquest és el lloc on els usuaris venen i veuen les impressions dels anuncis.
  • Afiliat – Affiliate Aquell qui promociona des de la seva web, o a vegades amb campanyes de mailing, sms, etc. allò que ofereixen els anunciants amb el seu permís.
  • Marketing Afiliat – Affiliate Marketing Actua com un representant per generar accions per un altre web. L’editor web es considera habitualment com un afiliat d’un o varis anunciants. Les accions generades poden incloure qualsevol cosa, des de enviar un visitant a una web, passant per un registre o fins i tot una venta completa d’algun producte o servei.
  • Click – Click through L’acte d’un usuari que fa clic a la impressió d’un anunci.
  • Rati de clicks – Click through rate Percentatge fruit de dividir el nombre de clicks per les impressions de l’anunci.
  • Conversió – Conversion Quan un usuari executa l’acció requerida per un CPA.
  • Rati de conversió – Conversion rate Percentatge fruit de dividir les conversions pel nombre d’impressions de l’anunci.
  • Cookie Essencialment és un conjunt d’informació que una impressió o un editor web deixen a l’ordinador de l’usuari, la qual permet fer un seguiment de les accions dutes a terme per dit usuari per ajudar a fer un seguiment del procés publicitari. Per exemple, suposem que un usuari fa click en un anunci per buscar parella de l’afiliat d’una web, i després d’uns dies dubtant decideix registrar-se, lo qual era l’acció requerida pel CPA de l’anunciant. Doncs bé, gracies a la cookie que li hem deixat, l’anunciant sap quin afiliat li ha generat el registre per poder pagar-li els incentius acordats. Habitualment les cookies tenen una data de caducitat definida per l’anunciant.
  • CPA (cost per acció – cost per action) – El preu que paguen els anunciants un cop s’efectua certa acció previament definida. Depenent de l’acció, es pot convertir en el sistema de major risc per l’editor web, mentre que és el que té menor risc per l’anunciant ja que sap exactament que està pagant únicament per accions específiques que habitualment li garanteixen algún benefici (un registre, una compra, etc).
  • CPC (cost per click) – Els anunciants només paguen quan un usuari fa click en un anunci. Les campanyes CPC també ofereixen un risc força alt per als editors web ja que és possible que hagi hagut de mostrar l’anunci milions de vegades sense rebre cap pagament si els usuaris no hi fan click.
  • CPL (cost per oportunitat qualificada – cost per lead) – Són els anunciants els que acostumen a distingir entre CPL, CPS i CPA, però des del punt de vista dels editors web el funcionament dels tres és igual al CPA.
  • CPM (cost per mil – cost per thousand) – La manera més bàsica de comptabilitzar l’exposició dels anuncis a Internet. Els anunciants compren les impressions dels editors i els paguen per cada miler d’impressions. Així si, per exemple, l’anunciat vol comprar 1.000.000 d’impressions de cert anunci a 10 € CPM s’hauria de gastar 10.000 €. Aquest sistema no té pràcticament cap risc per l’editor web, però en canvi tot el risc recau en l’anunciant ja que ha de pagar igualment tan si rep visites com si no i tan si es produeix una acció com si no. Malauradament en els temps que corren és força difícils trobar alguna bona campanya CPM, ja que els que paguen (els anunciants) sempre busquen el menor risc en les seves campanyes.
  • CPS (cost per venta – cost per sale) – Veure CPA.
  • Cost d’adquirir clients – Customer acquisition cost Des del punt de vista de l’anunciant és el cost que els hi suposa adquirir un client i està format per diferents nivells, des del cost en personal, publicitat, temps, etc.
  • Impressió – Impression L’acte de mostrar un anunci a un usuari. Al mostrar una pàgina hi hauran tantes impressions com unitats de publicitat contingui, tot i que si són de diferents anunciants es comptarien cadascuna per separat.
  • Pàgina vista – Pageview La quantitat de pàgines que un usuari mira en una web.
  • Monetització – Monetization La quantitat d’ingressos generats per mitjà d’una web. O també l’art de saber trobar diferents fonts d’ingressos efectius en una web.
  • SEM (Marketing dels motors de cerca – Search Engine Marketing) – És la pràctica de comprar paraules claus d’un buscador com Google o Yahoo! Els anunciants paguen a canvi de tenir llocs preferents en els resultats de les cerques que incloguin les paraules que han comprat.
  • SEO (Optimització per als motors de cerca – Search Engine Optimization) – Aquesta és la pràctica d’optimitzar una determinada web per a certes paraules clau amb el que s’aconsegueix que, quan un usuari les utilitza en fer una cerca, els resultats de la web optimitzada apareguin abans que d’altres resultats. El SEO no té cap cost per l’editor web, no obstant hi ha molts experts que ofereixen els seus serveis per tal d’optimitzar les webs dels seus clients.
  • Intercanvi de tràfic – Traffic Exchange Pot prendre la forma de qualsevol tipus d’intercanvi de trafic a Internet incloent, per exemple, l’intercanvi de links, intercanvi de banners, intercanvi de fotografies, etc. Del que es tracta és d’enviar usuaris cap a les webs d’intercanvi a canvi de rebre usuaris d’elles més endavant. Cal anar amb compte i veure cap a on van els usuaris i d’on ens venen per tal que l’intercanvi sigui realment efectiu, evitar enviar tràfic sense retorn i fugir d’alguns tipus d’intercanvi de tràfic que actuen de forma deshonesta.


Espero que la llista us hagi estat d’utilitat per clarificar conceptes, i donat que no pertanyo al mundillo, tant si trobeu alguna incongruència com alguna mancança que us agradaria saber deixeu-me un comentari a veure que hi podem fer.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra