No Manifestat

Enyorança d’un temps no viscut

Fonedissa com la neu de primavera
que no tornarà fins l’any proper.
Tal flor d’ametller, blanca, pura, humida
de rosada que s’entreveu entre la boira
dels solitaris matins hivernals.
A la tardor ja no sé on trobar-te,
oreneta meva on t’amagues?
I a l’estiu, massa distreta
per adonar-se de qui t’enyora
sense haver-te tingut mai.