Altres visions sobre el SIDA

Se’m fa difícil recordar quan va ser la primera vegada que vaig sentir a parlar del SIDA, i són moltes les coses que he après des d’aleshores, però en tot aquest temps sempre hi ha hagut una boira espessa dins al meu cap pel que fa a tots els factors i tòpics que envolten aquesta malaltia.

Doncs resulta que recentment he sabut de l’existència d’una comunitat científica dissident de les línies oficials d’investigació els quals no tenen clar que el VIH sigui la causa del SIDA, fins hi tot n’hi ha que asseguren que el VIH ni tan sols existeix. Però el que m’ha fet indagar en aquest assumpte és el fet que ni els governs ni la OMS ni la resta de la comunitat científica vulguin ni tan sols valorar les línies d’investigació d’aquest grup que té com a membres més de 3.000 investigadors i científics d’arreu del món, i fins i tot en Kary Mullis que va rebre el premi Nobel de química del 1993 per descobrir la PCR (Reacció en Cadena de la Polimerasa) que és la proba que arbitràriament utilitzen els defensors del VIH per referir-se a la Càrrega Viral.

Tot plegat resulta realment sospitós, per això m’he permès de resumir breument alguns dels arguments que més m’han sobtat, perquè en primer lloc crec que tothom té dret a la informació, i en segon lloc perquè crec que tothom té el dret a decidir el que vol fer, sobretot quan el que està en joc és la teva Vida:

• El VIH no és ni un virus ni un retrovirus ja que no hi ha cap evidència científica que ho comprovi, i per tant no és la causa del SIDA, de manera que el SIDA es pot curar.
• Se sap del cert que les principals causes de les immunodeficiències són la mala nutrició i el contacte amb agents tòxics. Així doncs, per què tracten als pacients amb un batalló de fàrmacs altament tòxics? Heu investigat qui els fabrica? I d’altra banda fent d’advocat del diable, quina seria la millor manera de provar l’efecte de nous fàrmacs en humans? Alguns fins i tot es justifiquen dient que “Com que és una malaltia terminal es pot assajar la medicina…”
• Tots tenim els anticossos la presència dels quals, en teoria, indica que s’està infectat. Per a la detecció normal de qualsevol virus, s’utilitzen dissolucions de la sang en proporcions d’1 a 8 o a 10, però en canvi per la prova del VIH s’utilitzen proporcions d’1 a 400, és a dir, que dona positiu quan la concentració d’aquests anticossos que tots tenim és molt molt alta.
• La transmissió del SIDA de persona a persona és un mite. No hi ha cap base científica que expliqui perquè en els països desenvolupats la concentració de malalts homosexuals sigui molt alta i en canvi en països subdesenvolupats afecta per igual a ambdós sexes. Resulta que de l’informe dels 5 primers casos diagnosticats de SIDA no se’n pot extreure que tingui res a veure amb la condició sexual de l’individu, i encara menys que s’hagi contret per mitjà de les relacions sexuals, però en canvi si que tots ells han estat exposats a toxines com les drogues, o els medicaments per tractar altres malalties:
  • Cuatre d’ells tenien evidències d’haver tingut una infecció d’hepatitis B.
  • Dos dels cinc reconeixien que habitualment tenien relacions homosexuals amb varia gent.
  • Tots cinc havien patit CMV o infeccions víriques confirmades per els laboratoris en els 5 mesos de la diagnosis de la pneumònia per Pneumocystis.
  • Tots cinc afirmen utilitzar drogues per inhalació, i un d’ells afirma haver rebut abusos per drogues dels pares.
• Varen ser investigadors del govern dels Estats Units els que van decidir arbitràriament que el SIDA s’originava en un virus.

Conclusions (o teoria de la conspiració)

Vist això ens hauríem de preguntar en primer lloc, quines són les noves circumstàncies que envolten als individus que contrauen aquesta nova malaltia? Perquè si algun dia es demostra irrefutablement que té una causa toxicològica i/o de malnutrició resulta que TOTS hi hem estat exposats des de sempre.

Això tindria repercussions molt greus als governs, ja que es veuria clarament que d’una banda han intentat canviar el curs natural de les coses per tal d’evitar que hi hagi tants naixements i així contenir el creixement de la població. D’altra banda la protecció de les grans farmacèutiques permetent-los-hi l’ús i experimentació indiscriminada de fàrmacs sobre malalts catalogats de terminals, fent-los servir de conillets d’índies i intoxicant-los de tal manera que els hi produeix la mort. I finalment totes les campanyes dutes a terme per aquests governs per tal de atemorir a la població.

Tots sabem del cert que el SIDA és una realitat, i com a tal, no paga la pena d’investigar qualsevol possibilitat per remota o inversemblant que sigui? Llavors per què els governs i organitzacions internacionals en són tan reticents? Està clar que aquí hi ha gat amagat, però desconec quantes potes deu tenir.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra