Augment de l’atur? Jo en diria la bona vida
Avui em fa especial mandra anar a collir, deixant de banda que ahir va ploure i estarà tot mullat, em moro de son…
Per sort aquest any no hi vaig per necessitat, només hi vaig els dissabtes, jo i uns quans amics meus, i hi anem perquè un dels nostres amics que es dedica a la vinya ens ho ha demanat, i ens ho ha demanat perquè l’”equip” de collidors que “li han donat” resulta que no li vol treballar els dissabtes, però el raïm no espera, i menys amb les plujes d’aquests dies que faran que es comenci a podrir aviat…
Crisis? Atur? Jo en diria la bona vida, sobretot després de veure un programa per la tele on surtien families senceres a l’atur somicant i queixant-se (encara no he entés de què o de qui) perquè ningú els hi dona feina. Però de feina n’hi ha, com a mínim si miro per les borses de treball n’hi ha, tant per treballadors qualificats com per no qualificats. Però clar, qui acceptaria una merda de feina mileurista, després de sortir de la construcció amb un bon sou i estar cobrant el màxim de l’atur? Senzillament de mitja podria dir que de cada deu persones que conec que se’n van a l’atur una es preocupa, els altres nou se n’alegren i no tenen gaire intenció de buscar un altre feina, prefereixen esperar uns mesos a veure si poden recuperar l’anterior molt més suculenta.
Doncs em sap greu, però jo soc incapaç de culpar als demés dels meus mals, això és fer de nen petit.
Encara que no ho semblin, aquestes línies anteriors són del tot espirituals, jo crec que la única cosa que realment has de fer en aquesta vida és allò que més t’agradi, així de simple, així de senzill, d’aquesta manera qualsevol cosa que no hi estigui relacionada (per exemple, no poder treballar en la teva passió) es converteix en un simple mitjà, com els dos anys anteriors que si que vaig collir el mes sencer, vaig cobrar i em vaig comprar el forfait de temporada per anar a fer snow, i tot i ser una feina molt dura físicament agraeixes enormement que t’hagin donat la oportunitat de fer-la enlloc de queixar-te de que “he de collir perquè no hi ha res més” o plorar pel mal d’esquena, i somicar i somicar…
Però és el que hi ha, la gent no és creativa ni emprenedora, prefereixen culpar als demés i esperar a veure si els hi cau algo del cel. Doncs aneu esperant que jo he d’anar a salvar una vinya, una collita, un amic…
| Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra |
