Un nou món
Benvingut o benvinguda a la part No Manifestada d’aquell a qui tothom anomena “Miki”. Abans no em preguntis que hi faig parlant en tercera persona imaginat que per algún motiu et veus obligat a canviar-te de nom, de casa, de feina, d’amics, i a operar-te la cara per tal que ningú et reconegui. Un cop ficat en situació mira dins teu i pregunta’t si ha canviat res del que essencialment ets.
Si has arribat fins aquí t’hauràs adonat que, en efecte, aquest blog parla de tu (i també de mi), i ho fa per mitjà de les experiències viscudes per aquest ens i l’incessant corrent de pensament compulsiu i condicionat que li provoquen. I qui soc jo? Potser algun dia ho sàpiga expressar amb paraules, però de moment i per que ens entenguem en tens prou de saber que si el “Miki” es la veueta que parla dins el cap i la imatge del que es projectava fora fins no fa gaire, jo soc l’espai on resideix, jo soc qui l’escolta i qui gaudeix o pateix els seus actes, il·lusions, problemes, paranoies, etc. Quan això passa t’adones que allò que abans ocupava tota la teva vida ara és només a la perifèria, de manera que s’ha creat un espai nou innocent i fresc, preparat perquè hi creixin i floreixin noves coses. Coses que el “Miki”, qui jo em pensava que era, no s’hagués plantejat mai, o simplement “passava” de certes situacions per crear-se la il·lusió que a ell no l’afectaven, quan en realitat el consumien per dins.
El Poder del Ahora: Un Camino Hacia la Realizacion Espiritual
Al llarg de la meva vida sempre he tingut la sensació de tenir alguna cosa a dins que necessitava sortir, coses, o aspectes de les coses que mai he sabut expressar amb els mitjans amb els que ho he probat. Així que de moment la única aproximació que puc donar és en forma de paraules, a les quals no has de donar massa importància, o com ho expressa Buda “De la mateixa manera que el dit que assenyala la lluna no és la lluna”. Si et quedes mirant el dit mai veuràs la lluna.
Bé, ja saps una mica més de mi, si ja em coneixies potser estàs una mica sorprès o sorpresa, si és així calma, el “què” no ha canviat, només el “com”. La única manera de poder tenir una relació autèntica amb algú és eliminant tota imatge preconcebuda i condicionada per l’entorn de cadascú, i poder-hi veure a través de totes aquestes capes i capes de superficialitat amb les que ens han acostumat a conviure, un mon d’aparences, de papers (de pare, de fill, de jefe, de bona persona, etc.) en funció de cada situació. Observa com es comporta la gent i t’adonaràs que és així (sí, el “Miki” també), però és molt més important observar-ho en un mateix, sense emetre judicis mentals, només així descobriràs la tendència a reaccionar enlloc d’Actuar que està arrossegant a la raça humana a la destrucció dels seus iguals, apropiant-se i destruint la Terra que els hi dona Vida, això si, sempre buscant una raó que justifiqui els seus actes.
Però quan t’observes a tu mateix i no fas res, no reacciones, no poses etiquetes ni emets judicis mentals, deixes espai perquè apareguin noves solucions i t’adones que la majoria de preocupacions i pors que t’avien mogut fins ara no tenen cap poder sobre qui ets en realitat, de sobte ja no reacciones com ho haguessis fet, sinó que pots Actuar sense por, amb fermesa i valor, però també amb frescura, innocència i amor. Ara estàs més enllà del pensament, estàs al lloc on es produeixen els pensaments, al lloc d’on surt la creativitat, allà on resideix la subtil intuïció, un espai que no es pot entendre amb la raó, la Font de tota Vida, aquesta Intel·ligència que portes a dins i que fa que els billons de cèl·lules que té el cos humà facin centenars o milers de reaccions per segon, i amb una sincronització perfecte formen els òrgans i demés teixits que donen Vida al teu Cos. Tot això està al teu abast Ara, només has d’estar ben alerta al que passa al teu interior i deixar espai perquè es produeixi l’Antesi.
- “… i va ser llavors quan vaig decidir que ja no crearia més sofriment ni per mi, ni pel meu entorn.” – Miki.
| Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra |
