La primera cosa que m'ha sorprés sobre el protocol HTTP és que és un protocol força relaxat en el sentit que el XicHttpd només n'implementa una petita part, i tot i així (com a mínim en les proves que he fet) es capaç de servir planes a dos dels clients més utilitzats, com són el Mozilla i l'Internet Explorer, a banda és clar d'aguantar l'"Stress" de les proves. Diguem que, igual que a Matrix, hi ha algunes regles que s'han de cumplir i d'altres que es poden saltar, el perment de definir uns requisits mínims en la implementació, i després anar-los escalant.
També he pogut comprovar que és realment difícil poder definir un entorn fiable per fer les proves, ja que hi ha molts factors que influeixen en el rendiment com ara l'ample de banda, el tipus de contingut (dinàmic/estàtic), el tipus de transferència (gzip), la màquina de proves, etc. I tot això provoca que no hi hagi una configuració general bona per als servidors Web, sinó que en cada cas s'han de controlar molt bé les diferents variables ja comentades, i anar provant fins a trobar la que ens convé.
No vull acabar sense dir que em sento molt satisfet d'aquest projecte ja que és el primer en el que he pogut fer de dalt a baix, i a més penso que el producte resultant satisfà prou bé els objectius que m'havia marcat, tan personals com funcionals (...). A més de la quantitat de coses que he aprés, he de dir que he disfrutat molt en aquestes últimes parts de proves, depuració i tunning, veient com es comportava el meu XicHttpd.