Per: Miki

Miki — Tue, 31 Jul 2007 08:23:36 +0000

Gracies pel teu comentari tan enriquidor.

Quan hagi caigut una mica de neu (perquè caiguis més tou) ja et convido a venir quan vulguis, això si, et recomano que vinguis acompanyat d’algu/na del teu mateix nivell 😉

El que si que t’he de demanar és que no deixis de patinar, però fes-ho només per amor a l’skate i recorda’t de no comparar-te amb ningú ja que tothom és únic, així que comparat només amb tu mateix per millorar.

Potser el handicap més important entre esports urbans com l’skate i esports a l’aire lliure com l’escalada, el descens, el surf o l’snowboard, etc. És que en aquests últims estàs a mercè de les forces de la natura, i cada dia o fins i tot en diversos moments del dia, les experiències són úniques.

En contra del que es pugui pensar, quan et trobes en una situació extrema es descobreixen coses sorprenents d’un mateix, com per exemple que la por és un estat mental, i que pots sentir por i dubtar abans de saltar per un fora-pista, però un cop hi ets tot desapareix. Un cop experimentes el que et dic en tu mateix t’adones que la majoria de pors i preocupacions (de fet totes però costa una mica adonar-se’n al principi) de la teva vida son infundades i només viuen en la teva ment de manera que quan deixes de fer-li cas es dissolen per elles mateixes.

Quina alliberació !

Per: NoiK

NoiK — Mon, 30 Jul 2007 09:09:55 +0000

Abans, jo patinaba perque era el que més m’omplia. Cuan patinava no m’importava el que estaba pasant al meu voltant, que m’havia pasat fa 30min, els problemes que tenía ni el que havia de fer després, només em preocupava de fer lliscar els eixos pel banc, y pensar com cauria aquell truc. Com dius tu, en aquell moment l’skate, el banc, el terra i jo som un.
Recordo que abans, cuan em cabrejava, anava a patinar, i em desfogava amb el patí, ningú s’em posava al mig perque sabia que li tiraba la taula al cap jajaja, no exagero. Cuan estava enfadat patinaba al límit, fins que em marejava de l’esforç i m’estirava al banc.
En canvi cuan estava content, el que intentava era donar espectacle, no vacilava, t’ho prometo, pero m’agradava que a la gent li molés el que feia.

Ara tot ha canviat, patino molt de tant en tant, he perdut molt i no tinc motivació. Pero ho segueixo fent, no vull perdre el que era, i d’alguna manera, m’esvaeixo de la rutina, rutina que abans era l’skate -.-.

Algún día m’invitarás a fer snow no? o tens por de que sigui millor que tu el primer dia? wahahahaha!! jo intentaré recuperar el meu “trono” a la plaça, que ja casi no hi ha vida i ha sigut envaida per rollers maricas jajajaja. Molt bon text. Ens veiem Miki lleig.

Comentaris a: Nirvana

Per: Miki

Per: NoiK