Em sento buit
Que no sempre ha estat així, tot són cicles com bé ens ensenya la natura que ens envolta i ens permet viure. Però resulta que tot lo que m’agrada fer en aquesta Vida, excepte l’Amor, passa que:
- O bé és il·legal.
- O bé és perjudicial per la salut física o mental, o totes dues coses.
- O bé necessito varies vides per poder pagar-ho.
- O bé em cau massa lluny amb lo qual el fet d’emigrar em privaria d’estar amb la gent que estimo i de gaudir de petits plaers als que ja estic massa acostumat.
- O bé està malt vist per la societat en general i me n’he d’amagar.
- O bé soc massa gran per poder aprendre certes habilitats, de manera que per molt que m’hi esforcés mai no arribaria a l’excel·lència que tindria si hi hagués tingut accés des de petit.
- O bé, simplement no està al meu abast.
Vistes les expectatives, sembla prou clar que la única cosa per la que val la pena viure és per Amor, no em refereixo a l’Amor que se sent en una relació que en seria la màxima expressió, sinó més aviat al sentiment que creix quan s’observa la natura, o al sentiment que es posa en allò que fas quan ho fas buscant la perfecció. Un sentiment subtil però molt poderós que m’ajuda a tirar endavant en aquests moments de buidor i que m’obliga a agrair tots i cada un dels moments de tots i cada un dels dies que passo en aquest estat d’existència anomenat Vida.
| Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra |
Que profund, realment admiro la manera amb la que consegueixes expresar-te, Miki.
Agafa aire, i omple el vuit que tens dins d’aire fresc (ara que has deixat de fumar) , i surt a trencar la rutina. Mai es massa tard per començar algo nou. Proba, no perds res, i si t’omple, haurà valgut la pena.
Potser encara porto pocs anys viu, pero crec haver viscut aquest sentiment de vuidor també.
Una abraçada Mestre. Cuida’t tiu!