Sobre en Miki
En Miki, una persona senzilla a qui tan li agrada divertir-se amb els seus amics com gaudir de la soledat i sobretot deixar que els demés s’experimentin lliurement a ells mateixos acceptant-los tal com son.
Un dia s’adona que la majoria de coses que ha fet fins ara han estat condicionades pel corrent de pensament col·lectiu a que està sotmesa la societat en que viu i que la controla. Descobreix així que la finalitat última de la seva Vida NO és l’emancipació, NO és la feina fixa per ben pagada que estigui, NO és viure en parella i tenir fills, NO és la independència econòmica, NO és “anar a la última” ni tenir això o allò, NO és estudiar alguna cosa només perquè tingui “bones sortides”, NO.
Tot això són il·lusions adquirides, i per tant externes, de la societat del benestar, de les tradicions familiars i culturals pròpies del lloc on ha nascut i de l’entorn en el que viu, del bombardeig d’informació continu al que està sotmès i que està sent seleccionada convenientment per eradicar el pensament individual fent que totes i cadascuna de les ovelletes, sigui quina sigui la seva classe social realitzi perfectament la seva funció dins aquest món tan perfecte que ens han pintat.
La finalitat de la seva Vida és gaudir-la plenament, abraçar totes les experiències que arriben a ell i acomiadar-les amb gratitud ja que semblin bones o dolentes externament totes l’ajuden a créixer. Per fer-ho cal que estigui bé amb ell mateix, viure ben despert i estar sempre a l’aguait del que passa al seu voltant i a dins seu en el precís instant en el que viu per no perdre’s ni un sol detall de la seva Vida, està en sincronia amb els sentiments expressats pel seu cos, el qual mai no menteix sobre el teu estat mental, i no caure de nou en les reaccions habituals de la nostra ment viciada i mal entrenada. Per entendre’ns, s’ha acabat això de dutxar-se pensant en el que farà després o ha fet abans o qualsevol altra distracció o parany mental, ara quan es dutxa gaudeix de l’aigua tèbia a l’estiu i calenta a l’hivern, sent com acaricia la seva pell, percep l’olor del sabó i la seva suavitat, nota el tacte de l’esponja o de la tovallola al sortir i a vegades juga amb les bombolles o fa dibuixos al mirall. Ja no li preocupa res del que pugui passar a la seva situació de vida perquè ha descobert que cap factor extern podrà pertorbar la seva incipient Pau interna, que mica en mica va creixent i sembla que no tingui límits.
En definitiva, res del que li passi a en Miki pot afectar-me ara. Per entendre millor aquesta frase, i així m’acomiado, podeu continuar llegint el primer article publicat en aquest blog.
Comentaris