Informàtica

Actualitzant a Kubuntu Gutsy Gibbon

El passat 18 d’Octubre apareixia la versió 7.10 d’Ubuntu de nom en clau Gutsy Gibbon així com la del seu principal fork Kubuntu que és la distribució de Linux que porto utilitzant els darrers anys i amb la que m’hi trobo realment còmode.

Després de provar i utilitzar multitud de distribucions durant la meva època universitària vaig acabar per enamorar-me de Debian i el seu fantàstic sistema de paquets. Tot i així, aprofitar el hardware nou amb Debian era una veritable odissea en alguns casos, lo que ja m’anava bé ja que em va permetre endinsar-me fins les entranyes del sistema i aprendre configurar pràcticament tots els dispositius des de la shell, i ara ja no puc viure sense varies consoles obertes entre les que sempre hi tinc una o varies sessions de root.

L’experiència m’ha ensenyat a esperar un temps prudencial abans de fer una actualització de la versió, de manera que qualsevol problema amb el que em pugui trobar quasi segur que ja li ha passat a algú altre de manera que als fòrums de la comunitat hi pots trobar una o varies solucions i adaptar-les al teu cas concret o aplicar-les directament. Cal mirar sempre els bugs coneguts de l’actualització, veure si afecten a la nostra configuració concreta, i comprovar si hi ha alguna solució.

Com ja he dit abans estic acostumat a fer aquestes operacions des d’una shell així que no m’enrotllo més i anem per feina.

  1. Obrir una shell i logar-se com a root.
  2. Editar el fitxer /etc/apt/sources.list i substituir feisty per gutsy.
  3. apt-get update o aptitude update.
  4. aptitude dist-upgrade. M’agrada utilitzar l’aptitude perquè en el cas de conflicte de dependències entre paquets sempre t’ofereix solucions, a diferència de l’apt-get que et resol els conflictes automàticament però potser no ho fa de la manera més adequada a cada cas.
  5. Unes hores més tard, quan s’han acabat de descarregar tots els paquets de la nova versió i comencen a instal·lar-se, per cada paquet que porta un fitxer de configuració nou i prèviament n’havíem canviat els paràmetres de la versió antiga el procés et pregunta si vols instal·lar la nova o conservar l’antiga. Així que primer de tot mirem les diferències i decidim en cada cas.
  6. Quan ha acabat tornem al pas 4, ja que sovint, per l’ordre en que passen les coses i per satisfer les dependències el més probable és que es quedi alguna cosa per configurar o per instal·lar. Així que repetim l’aptitude dist-upgrade tantes vegades com calgui fins que «ja no tingui res a fer».
  7. Reiniciem.

Mentre arrenca comencen a sortir els següents missatges per la consola:

device-mapper: table: 254:6: linear: dm-linear: Device lookup failed
device-mapper: ioctl: error adding target to table

Sorprenentment el sistema va arrencant mica en mica, però quan acaba, veig que hi ha una activitat constant del disc dur i que continuen apareixent aquests missatges. Tot sembla indicar que se m’ha cascat algun dels disc durs però per sort no sembla ser el del sistema, ara bé, quan hi accedeixo sembla que tots estan bé. Busco una mica d’informació i em trobo amb el següent bug relacionat amb l’evms que per sort per mi a casa no l’utilitzo per res (de fet mai l’he utilitzat), de manera que primer n’aturo el servei i ja no apareixen més missatges, el disc per fi descansa i sembla que tot rutlla bé, així que desinstal·lo l’evms i fora.

Una última cosa, és editar el fitxer /etc/kernel-img.conf i canviar (o verificar):

postinst_hook = /sbin/update-grub
postrm_hook = /sbin/update-grub

per
postinst_hook = /usr/sbin/update-grub
postrm_hook = /usr/sbin/update-grub

Ja que de moment es mantenen les dues ubicacions per compatibilitat però és probable que s’elimini de /sbin en futures versions.

No Manifestat

La Diva i la Fresca

Així es diuen les gosses de mon germà…

La Diva és filla de la Taca (a veure si endevineu quina de les dues és) una gossa d’una amiga nostra, i és la més esverada de les dos, la que porta la veu cantant, la que desapareix varies vegades quan les treus a passejar, la que quan la toques marxa i torna i torna a marxar i quan t’agafa distret et salta per l’esquena i et comença a llepar l’orella, el nas, els morros i lo que pilla.

La Fresca en canvi és molt més tranquil·la i sempre es manté força a prop, bé, excepte si apareix algun conill que llavors surt com una bala, i l’altre al darrere… A aquesta la va adoptar d’una gossera quan encara era petita, tenia la cua tallada, no semblava estar massa bé de salut i se la veia deprimida, però mireu-la ara! Quan et veu et comença a fer mossegadetes al cul amb els incisius, nyec nyec nyec, nyec nyec nyec, la mare que la va fotre. Potser és perquè li sembla que no li fas cas, i potser és així, perquè prou feina tens per treure’t l’altre del damunt, sort que tenim dues mans. I és que passi el que passi elles sempre s’alegren de veure’t.

La Diva i la Fresca

Aquesta és una foto que només es deixen fer si tu estàs dalt la terrassa i elles baix. Malauradament se’m va acabar el carret i no en tenia cap altra a mà per poder enquadrar-les millor.
(doncs no, encara no tinc cap càmera digital, i la de la foto ni tan sols és meva. Potser hauria de canviar el donatiu de les birres pel d’una aportació per poder comprar-me’n una… Però què coi, què millor que pendre’s una birra ben fresqueta a la vostra salut)

Diva i Fresca a la teulada del seu cau