Avui fa 800 anys del naixement de Jaume I, el rei que va incorporar València i Mallorca i que va configurar la nació on vivim avui.

A més alguns considerem Jaume I el primer dels nostres blocaires ja que El Llibre dels Fets no és una crònica a l’ús sinó un relat profundament personal que sembla que el rei dictava, atès que ell no sabia escriure.


A continuació us deixo el fragment que he seleccionat:

66. Ab tant dixem a don Nuno: Anem a la uila, quel Rey de Maylorques es a la muntanya e noy pora aconseguir tantost con nos. E podets ueer en aquela mota que uestit es de blanch, e estaylar lem de la vila. E nos que començauem a deualar del puig en jos, e anar al pla al cami de la vila, uench a nos en ·R· Alaman, e dix: Senyer, que uolets fer? E nos dixem: Uolem anar a la uila e estaylarem al Rey que noy pusca entrar ost. A, Senyer, farets ço que anch Rey no feu: que uença batayla, que ali on la haura uençuda no jaga la nuyt per saber que a perdut ni que ha goanyat. E nos dixemli: Sapiats, en ·R· Alaman, que mes ual aço. E en tant aualam per la costa en ius, e anamnosen pas a pas al cami que ua a la uila. E entant quan haguem caualcat ·I· miyler uench nos lo bisbe de Barcelona, e dix: Senyer, per amor de Deu nous cuytets tant. Perque no, Bisbe? que aço es meylor. E dix el: Parle ab uos: e tiram fora del cami, e dix: A Senyer, mes hauets perdut que nous cuydats, que en ·G· de Muntcada en ·R· son morts. Con morts ? dixem nos. E presem nos a plorar: e puys dixem al bisbe: No plorem, que ara no es ora de plorar, mas leuem los del camp pus que morts son. Sins farem, dix ell. E uos anats nos esperan, queu farem, dixem nos.

(Iniciativa de Vicent Partal)