Només cal una paraula teva per imaginar-me mil mons amb tu. Passar-me nits senceres en vetlla amb el simple record d’una mirada. Els dies passen i l’esperança es dissipa, però llavors, quan estic a punt de passar pàgina, els nostres somriures es retroben, i el meu univers es torna a revolucionar, però en realitat tot… Continue reading Abisme perceptiu

Fonedissa com la neu de primavera que no tornarà fins l’any proper. Tal flor d’ametller, blanca, pura, humida de rosada que s’entreveu entre la boira dels solitaris matins hivernals. A la tardor ja no sé on trobar-te, oreneta meva on t’amagues? I a l’estiu, massa distreta per adonar-se de qui t’enyora sense haver-te tingut mai.

Però llavors tanques els ulls, i tot ho veus, i tot ho sents, i quan la llum que t’eclipsava l’ànima s’apaga, i la crua realitat t’apallissa les entranyes, per fi t’adones que només vivies pel record d’una il·lusió.