Natura · No Manifestat

Bosc encantat

Bosc encantat
A vegades simplement passes pel lloc adequat, a l’instant just en que el bosc et regala el més gran espectacle de llum i de colors que t’omplen l’ànima, fins al punt que t’oblides de qui ets, però recordes el que has vingut a buscar, i per fi deixes anar tot el que arrossegaves i segueixes fent camí lleuger, tranquil, agraït, present, corrent, saltant, rient i sovint fins i tot també plorant…

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

No Manifestat

Abisme perceptiu

Només cal una paraula teva per imaginar-me mil mons amb tu. Passar-me nits senceres en vetlla amb el simple record d’una mirada. Els dies passen i l’esperança es dissipa, però llavors, quan estic a punt de passar pàgina, els nostres somriures es retroben, i el meu univers es torna a revolucionar, però en realitat tot segueix igual. I quan et sento per paraules d’altri, l’angoixa em corroeix només de pensar que potser t’he perdut per sempre, però no és això el que vull en realitat? Poder oblidar-te, o almenys aconseguir desfer l’encanteri que em té empresonat.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

No Manifestat

Enyorança d’un temps no viscut

Fonedissa com la neu de primavera
que no tornarà fins l’any proper.
Tal flor d’ametller, blanca, pura, humida
de rosada que s’entreveu entre la boira
dels solitaris matins hivernals.
A la tardor ja no sé on trobar-te,
oreneta meva on t’amagues?
I a l’estiu, massa distreta
per adonar-se de qui t’enyora
sense haver-te tingut mai.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra