Natura · No Manifestat

Bosc encantat

Bosc encantat
A vegades simplement passes pel lloc adequat, a l’instant just en que el bosc et regala el més gran espectacle de llum i de colors que t’omplen l’ànima, fins al punt que t’oblides de qui ets, però recordes el que has vingut a buscar, i per fi deixes anar tot el que arrossegaves i segueixes fent camí lleuger, tranquil, agraït, present, corrent, saltant, rient i sovint fins i tot també plorant…

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

No Manifestat

Abisme perceptiu

Només cal una paraula teva per imaginar-me mil mons amb tu. Passar-me nits senceres en vetlla amb el simple record d’una mirada. Els dies passen i l’esperança es dissipa, però llavors, quan estic a punt de passar pàgina, els nostres somriures es retroben, i el meu univers es torna a revolucionar, però en realitat tot segueix igual. I quan et sento per paraules d’altri, l’angoixa em corroeix només de pensar que potser t’he perdut per sempre, però no és això el que vull en realitat? Poder oblidar-te, o almenys aconseguir desfer l’encanteri que em té empresonat.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra