No Manifestat

La Pau

És igual que siguis
home o dona,
vell o jove,
obrer o pagès,
soldat, estudiant o comerciant,
és igual quina sigui
la teva creença política
o religiosa;
si et pregunten quina és la cosa
més important per a la humanitat,
respon
primer,
després,
sempre:
la pau.

(Lu Tien Min)

(En motiu del dia internacional de la Pau i la no-violència, i dic jo, que si hi ha d’haver un dia internacional per la Pau, és que la cosa està fotuda, molt fotuda…)

No Manifestat

Període de votacions dels «Premis Blocs Catalunya 2008»

Des d’ahir a les 9 del matí i fins el 30 de setembre a les 24 hores restarà obert el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2008.

Me’n vaig assabentar casualment ahir quan al mirar el correu en vaig trobar un d’un conegut blocaire demanant-me el seu vot, i ves per on, ves per on, després de votar-lo vaig mirar a qui més coneixia, vull dir, que quins blogs més també em resultaven agradables, inspiradors, útils, sarcàstics, etc. de llegir per donar-lis el meu vot, aprofitant que es permet un vot a cada categoria i… Que va! Vull dir a veure si trobava l’Antesi Permanent perquè ni me’n recordava que m’hi havia inscrit!

Així doncs, estimat lector o estimada lectora, amic, amiga o amant (juas), si t’ha agradat alguna de les coses que has llegit o vist per aquí, si has passat una estona agradable, si t’has emocionat en algun moment, si t’ha resultat útil res del que he fet, si t’ha fet reflexionar, t’has animat, engrescat o divertit, o si no t’ha passat res d’això i tot ha estat producte de la meva imaginació sé que com a mínim m’hauràs llegit, o no, però tan li fa, perquè si ara estàs aquí i em votes em faràs feliç, i que hi ha més bonic que fer feliç a una altra persona? Sense cap gran esforç, simplement un vot…

Voto per tu pesat !

Moltíssimes gràcies !
(no t’oblidis de confirmar el vot pitjant el link que t’enviaran al email.)

No Manifestat

Última intervenció d’en Randy Pausch

Avui m’he topat amb aquest vídeo de la última intervenció pública d’aquest home que es diu Randy Pausch i m’he emocionat com feia temps que no em passava amb les paraules, la vida i la mort d’aquest personatge que ens deixava el passat 25 de Juliol.

La conferència data del 18 de setembre de l’any passat i porta per títol «Aconseguir realment els somnis de la infància», feta un cop va saber que li quedaven pocs mesos de vida. Aquí en teniu el fragment que farà que porti a en Randy al meu cor per molt molt de temps, si en tan sols 10 minuts d’escoltar-lo m’ha fet aquest efecte, com deuen estar la gent que el coneixia? Quina grandesa i quin honor hagués estat conèixer-lo !

Podeu veure la conferència completa a la seva Universitat en el següent enllaç: (canvieu els subtítols si cal 😉 )

http://video.google.com/videoplay?docid=3047771997186190855

Altres coses que he escrit sobre somnis:

Perseguint els somnis

No Manifestat · No Política

Bandera amb data de caducitat oberta

“L’estelada” en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.

VIC I ME

No Manifestat · No Política

10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret d’autodeterminació !

Aquest és un post de suport i difusió d’aquesta iniciativa apareguda els darrers dies al facebook, i com que no he estat mai a Brussel·les em sembla un molt bon motiu per anar-hi 😉

Tal com diu la descripció del grup http://www.facebook.com/group.php?gid=25635198441:

Us imagineu 10.000 catalans amb estelades tot un dia per Brussel·les reivindicant el dret d’autodeterminació ?

Quin cap de setmana! Totes les TV i els diaris s’en farien ressò!

Només cal concretar una data.

(Proposta, no vinculada a cap partit polític, sorgida com a resposta a l’article «Perplex, jo?» de Enric Canela i el comentaris de Francesc JP i de Manel Picó, al Bloc Gran del Sobiranisme (BlocGran.cat): http://blocgran.cat/?p=187 )

M’imagino això i molt més perquè crec en el cor de la societat civil catalana més que en qualsevol altre cosa, i sé que sóm capaços d’arribar allà on volguem sempre i quan els nostres polítics es quedin a casa (o a la foguera), repeteixo, sempre i quan els nostres polítics es quedin a casa (o a la foguera). Tot i que des de la meva percepció, els polítics no són nostres, ni que ens ho vulguin fer creure no ho són, són «seus» (o de ellos si ho preferiu) i així ens mantenen calladets.