Em refereixo a totes aquelles vegades que els nens s’emporten una bronca, per alguna cosa que han fet, però en que la situació que ha permès que passés ha estat causada per l’estupidesa dels pares. El pare o mare no pot admetre que l’ha cagat, o fins i tot ni arriba a adonar-se’n, però el nen que no en tenia cap culpa ja ha rebut.

Ahir, mentre em posava les botes d’snow a l’aparcament de les pistes, hi havia una família davant meu, pare, mare i dues filles d’uns 8 i 5 anyets. Família tradicional masclista, una etiqueta que per desgràcia encara es veu molt a dia d’avui, és a dir, el pare que “porta els pantalons” i ho “sap tot”, la mare que no es queixa, i les nenes que s’emporten les bronques.

Doncs bé, el pare, amb tota la seva il·luminació, es dedica a posar els esquís de tota la família RECOLZATS AL COTXE! l’un al costat de l’altre ben posadets. Qualsevol persona que ho hagi fet alguna vegada sap perfectament que en 99% dels casos, ja sigui al tancar la porta, o per ells mateixos, els esquís cauen a terra, casi segur que ratllant el cotxe i a vegades fins i tot es malmet l’esquí d’alguna manera.

Amb la nena gran jugant a la vora va passar el que ja es veia a venir, esquís a terra, i la pobre nena es va emportar una santa bronca que em va deixar perplex, entre altres bajanades es va sentir: -Que no ho veies que s’aguantaven pels pèls i podien caure!- I enlloc de deixar-los a terra el tio es dedica a tornar-los a posar, lo típic que fins i tot li has de buscar l’equilibri ja que sinó rellisquen per ells mateixos. La nena no va ni plorar, el que em va fer pensar que no devia ser la primera d’aquest estil que s’emportava. Quina mena d’educació és aquesta en que fas sentir culpable als altres de la teva inutilitat?

Us recomano fer un cop d’ull al següent vídeo, lo relacionat amb el tema que ens ocupa està a partir del minut 6.