Informàtica

PHP 4 i PHP5 com a mòdul sobre el mateix Apache 2.2 (en linux, clar)

Fa uns dies va contactar amb mi un antic company de feina demanant-me ajuda per tal d’instal·lar sobre un mateix servidor amb Apache 2.2 l’interpret PHP 5 contra MySQL 5 i PHP 4 contra MySQL 4.

Estat del servidor:

  • Apache 2.2 + PHP 5 + MySQL 5 instal·lats i funcionant correctament
  • S.O.: CentOS 5

Requeriments:

  • Fer funcionar les aplicacions antigues en PHP 4 contra MySQL 4 en el mateix servidor.
  • No és viable fer canvis en els codis de les aplicacions per migrar-les a les versions 5, ni canviar les extensions, per motius de temps i de complexitat.

Solució d’emergència (Per si tot falla sempre va bé tenir un as a la màniga):

  • Instal·lar les versions 4 en un altre servidor Apache 2.2 compilat per nosaltres i arrencat en un port diferent al 80, i utilitzar el mod_proxy al primer Apache per redirigir les peticions als VirtualHosts o contextos de les aplicacions en PHP 4 cap a l’altre Apache que no és directament accessible des de l’exterior.

Solució aplicada:

Finalment s’aconsegueix tenir en un mateix Apache 2.2 les dues versions de PHP corrent com a mòduls i sense interferir entre elles de la següent manera:

MySQL 4:

  • Descarreguem el codi font de MySQL 4.1.22 de la web de MySQL (a baix de tot).
  • Descomprimim, entrem al directori i el configurem de la següent manera, posant atenció en els PATH’s i en el port:

    CFLAGS="-O3 -mpentiumpro" CXX=gcc CXXFLAGS="-O3 -mpentiumpro -felide-constructors -fno-exceptions -fno-rtti" ./configure --with-unix-socket-path=/usr/local/mysql4/tmp/mysql.sock --enable-assembler --with-mysqld-ldflags=-all-static --with-client-ldflags=-all-static --enable-thread-safe-client --with-mysqld-user=mysql4 --prefix=/usr/local/mysql4 --bindir=/usr/local/mysql4/bin --sbindir=/usr/local/mysql4/sbim --libexecdir=/usr/local/mysql4/libexec --datadir=/usr/local/mysql4/share --sysconfdir=/usr/local/mysql4/etc --sharedstatedir=/usr/local/mysql4/com --localstatedir=/usr/local/mysql4/var --libdir=/usr/local/mysql4/lib --includedir=/usr/local/mysql4/include --infodir=/usr/local/mysql4/info --mandir=/usr/local/mysql4/man --with-tcp-port=3304

  • Compilem i instal·lem:

    make && make install

  • Veure la documentació pels detalls de configuració post-instal·lació, i copiar l’script d’inici, el qual haurem de modificar una mica per tal de reflectir l’usuari, el port i els paths correctament.
  • Si tot ha anat correctament i teniu el MySQL 4 arrencat, hi podreu accedir de la següent manera:

    /usr/local/mysql4/bin/mysql -u root -P3304 -S/usr/local/mysql4/tmp/mysql.sock -p

PHP 4:

  • Ara comença lo divertit, i aquest és un dels motius pels quals adoro l’Open Source 😉
  • Descarreguem les fonts de PHP 4.4.8 de la web de PHP.
  • Abans de configurar i compilar cal modificar tots els fitxers de codi font que continguin l’String application/x-httpd-php i canviar-lo per l’String application/x-httpd-php4 (també els application/x-httpd-php-source per application/x-httpd-php4-source si voleu).
    Per buscar els fitxers podem fer-ho de la següent manera:

    egrep -R "application" /path/fonts-descomprimides/php4/*

  • Compilem amb les següents opcions. De nou cal tenir en compte els PATH’s, fixar-nos en el PATH on previament hem instal·lat el MySQL 4 i el PATH al binari apxs de l’Apache 2.2:

    ./configure --prefix=/usr/local/php4 --enable-module=so --with-calendar=shared --enable-magic-quotes --enable-wddx --enable-ftp --enable-sockets --enable-inline-optimization --enable-memory-limit --with-gd --with-zlib --enable-gd-native-tt --with-ttf --with-gettext --with-freetype-dir=/usr/lib/ --with-jpeg-dir=shared,/usr --with-png-dir=shared,/usr --with-zlib-dir=shared,/usr --with-mysql=/usr/local/mysql4 --with-apxs2=/usr/sbin/apxs

  • Compilem i instal·lem:

    make && make install

Configuració de l’Apache 2.2:

  • Editem el fitxer /etc/httpd/conf/httpd.conf i comentem o eliminem la línia que ens ha creat el make install:

    #LoadModule php4_module /usr/lib64/httpd/modules/libphp4.so

  • Creem el fitxer /etc/httpd/conf.d/php4.conf amb el següent contingut

    :#
    # PHP is an HTML-embedded scripting language which attempts to make it
    # easy for developers to write dynamically generated webpages.
    #
    LoadModule php4_module modules/libphp4.so
    AddType application/x-httpd-php4 .php4
    #
    # Add index.php to the list of files that will be served as directory
    # indexes.
    # (Opcional en en nostre cas)
    DirectoryIndex index.php4

    #
    # Uncomment the following line to allow PHP to pretty-print .phps
    # files as PHP source code:
    #
    #AddType application/x-httpd-php4-source .phps4

  • Abans de continuar s’han creat dues bases de dades, una a cada MySQL amb nom test4 i test4, i dos contextos, /test4 i /test5 respectivament amb un únic fitxer index.php amb el següent contingut, per tal de poder testejar la instal·lació:

    <?php
    function Conectar()
    {
    if (!($link=mysql_connect("localhost","test4","test4")))
    {
    echo "Error conectant a la base de dades mysql 4.";
    exit();
    }
    if (!mysql_select_db("test4",$link))
    {
    echo "Error seleccionant la base de dades test4.";
    exit();
    }
    return $link;
    }$link=Conectar();
    echo "Conexió amb la base de dades test4 en mysql 4 aconseguida !!!<br>";

    mysql_close($link);
    ?>

    <?php
    phpinfo();
    ?>

    (El mateix pel 5 canviant 4 per 5)

  • Directives de configuració de l’Apache necessàries. En aquest cas configurem contextos, però el mateix és aplicable als VirtualHosts. De manera que per cada context o VirtualHost que contingui una aplicació en PHP ens cal fer el següent:
    • PHP5:

      <Directory /web/test5>
         AddHandler application/x-httpd-php .php

      </Directory>

    • PHP 4:

      <Directory /web/test4>
         RewriteRule ^/$ /index.php [T=application/x-httpd-php4]
         AddHandler application/x-httpd-php4 .php
      </Directory>

Res més per avui, espero que hàgiu gaudit de l’experiència, igual que ho vaig fer jo, i que si mai en teniu la necessitat no us trenqueu massa la closca provant coses inútils. Aquesta configuració funciona perfectament i ja porta un temps en producció sense donar cap mena problema.

Wordpress

Top Posts By Category 1.2

When I upgrade the plugin for the first time I do it to work for my own blog, so not all configuration options where tested and in some cases it didn’t work propertly.

You can download version 1.2 and see release notes here.

Please left your feedback or report bugs under plugin’s post.

Thanks to all who was using it, and especial thanks to users that help to find the bugs with their comment’s feedback.

Note that I’m not English speaker…

No Manifestat

Curiositat sobre les bastides

Avui m’he estat fixant amb la gent que passa per la cera i es troben amb una bastida d’aquestes per arreglar la façana exterior, i m’he adonat que la gran majoria evita passar per sota i passen pel costat. Potser per algun tipus de superstició estranya, qui sap.

Bastida Donkey Kong

El cas és que he mirat amunt i he observat minuciosament com estan muntades aquestes bastides i com treballaven els operaris durant una estoneta i sincerament, si ha de caure alguna cosa o la bastida mateixa, de ben segur que caurà pel costat o cap al costat però mai per sota…

Lo més bo, per això, em va passar un dia a mi mateix, que per passar per sota d’una d’aquestes bastides no hi cabia, m’arribava a l’alçada de la barbeta i això que faig metre setanta i pico (res de l’altre món). Llavors van sortir un parell de treballadors peruans (crec) de metre i mig, i no em vaig poder aguantar les ganes de riure, no d’ells, sinó de que l’havien muntat a la seva mida.

Informàtica · Internet

YouTube al teu PC

L’altre dia volia recopilar uns quants vídeos del YouTube per portar-los al garatge d’un col·lega on ens acostumem a reunir tota la troupe, però allí no tenim internet així que vaig haver de buscar la manera de poder baixar-me’ls al disc dur del portàtil.

Després de passar per varies webs de descàrregues per sms i coses guarres d’aquestes (que mai envio) i de provar-ne algun que altre sense massa èxit, vaig trobar un programet que es diu save2pc en la versió light que és gratuita és clar.

Així que, donat que treballo en linux i el soft és per windows, doncs wine save2pc_light_setup.exe i turulurulin ja tenim el programa corrent en linux.

Com a coses interessants tenim que permet descarregar els vídeos dels següents llocs:

  • YouTube
  • Google Video
  • MySpace Video
  • Break.com
  • DailyMotion
  • Porno Tube
  • YouPorn
  • RedTube
  • Megarotic
  • yuvutu

I d’altra banda, permet guardar els vídeos en els següents formats:

  • flv (Web)
  • avi (PC)
  • mpeg (PC)
  • wmv (PC)
  • mp4 (iPod)
  • mov (iPod)
  • mp4 (PSP)
  • 3gp (Mobile)
  • mp3 (Audio)
  • wav (Audio)

No les tenia totes que la conversió em funcionés sobre el wine, però sense fer res d’especial, li dic avi (PC) i taxàn em baixa el vídeo i me’l converteix a avi en background, o sigui que no apagueu el programa fins que l’avi no estigui fet, ja que la barra de progrés només mostra la descàrrega però no la conversió, tot i això podem anar descarregant vídeos mentre estant, que ell en background ja va convertint els anteriors.

Diners · No Manifestat

Mentalitats, actituds i conseqüències

L’altre dia un col·lega se’m va enfadar perquè a mi no em feia res haver convidat a una persona “més rica” que nosaltres, ho fico entre cometes ja que, descartats tots els altres motius, sembla que l’enveja i el rancor (i l’alcohol com a catalitzador) el van fer saltar.

No sóc persona d’enfadar-me, però sembla que en alguns casos el dir les coses pel seu nom provoca malestar en els demés, i això és el que va passar quan li vaig dir al col·lega: “Per què no li deies a ell quan el tenies aquí que és un gorrer en comptes d’atabalar-me a mi?” i aleshores em va deixar anar tota la merda. Ni el culpo ni jutjaré cap actitud ja que accepto a la gent tal com és, i a més aquest post no va d’això.

Tornant al tema principal, aquest col·lega sempre es queixa que no té pasta, i sempre tracta als que si que en tenen amb rancor, ja que a més té dues feines i no hi ha manera que aixequi cap. D’altra banda, les persones de qui es queixa totes tenen negoci propi que han aixecat des de zero amb els seus propis mitjans, i pel tipus d’activitat que fan acostumen a treballar caps de setmana i festius. Potser algun ha rebut ajuda externa o familiar a l’hora d’iniciar els seus negocis però el que és clar és que l’han fet créixer i el mantenen ells.

Vaja vaja, doncs aquí ho tenim, ja hem trobat el motiu del seu malestar, l’enveja per la sort dels qui tenen més que ell. Però us diré una cosa, jo no crec en la sort, ni crec en les casualitats, ni em capfico amb el perquè de les coses. El que si que m’he adonat, sobretot en aquest últim any, és que totes les circumstàncies de la meva Vida les he escollit jo, conscient o inconscientment, però que en última instància són degudes als meus pensaments, il·lusions, somnis, i els dubtes i pors més obscures de la meva ment.

Aleshores, el fet de prendre consciència d’aquest fet m’ha permès canviar radicalment la manera de mirar el món i l’actitud en front del que hi passa, així que vaig començar a mostrar agraïment per totes les coses i persones que envolten la meva Vida i que em donen un motiu per l’alegria. A més, observant a les persones del meu voltant, sobretot les més properes a mi, em vaig adonar que aquells que creuen tenir mala sort, tenen mala sort; els que es creuen afortunats, ho són; els que sempre es queixen de dolors o malalties i a més creuen, o diuen, que “el seu mal de panxa és diferent”, sempre s’acaben posant malalts de tot i triguen més a refer-se; el mateix per l’Amor i les relacions, el mateix pels diners, el mateix per tot.

A partir d’aquesta observació apareix un dels dubtes del destí: Tot el que ens passa és el que ens fa sentir d’una manera o d’una altra? O el fet de sentir-te d’una manera o d’una altra fa que et passin unes coses o unes altres? Portava tota la vida deixant-me portar per les emocions que em provocaven coses externes, de manera que vaig decidir experimentar amb mi mateix, vaig prendre el control sobre les emocions i em vaig permetre tornar a somiar, i oh miracle, no perdó, jo no crec en els miracles, i oh casualitats de la vida, no, tampoc crec en les casualitats, sigui com sigui com ho vulguem anomenar se’m van començar a presentar oportunitats dels llocs més insospitats, vaig començar a coincidir amb les persones adequades, gent coneguda amb qui mai abans havia parlat i de cop i volta, fruït de mantenir-hi una conversa et crea noves idees, noves perspectives, noves esperances, noves oportunitats, tot sempre encaminat a assolir els meus somnis.

Una part important i que sovint sembla complicada és eliminar els dubtes, no obstant, si primer eliminem els mites que ens ha imposa la societat al llarg dels temps la majoria de dubtes desapareixen, i amb una mica de pràctica i una mentalitat oberta els que queden perden tot el seu poder d’influenciar-nos.

M’he permès de fer una petita llista amb aquests mites, aprofitant les frases i creences de les persones que he observat:

  • “Putos ricatxons”, o “Clar, com que la seva família te pasta”, o “Des de que té diners que no l’hem vist més, doncs que li donin”, o múltiples variacions. En canvi tots es queixen de la seva mala economia, doncs bé, tan costa alegrar-se per l’èxit dels demés? no us heu plantejat mai que si aquesta persona no s’hagués allunyat de la vostra influència negativa fruït d’aquestes creences que van calant al subconscient, mai no hagués triomfat? Com pots pretendre dir que vols més diners, si per dintre segueixes pensant que la gent amb diners són males persones? Això és un contrasentit i et manté engabiat dins la teva mentalitat recurrent i viuràs insatisfet de per vida.
  • “Sempre tinc mala sort”, o “No tinc sort amb les dones”, o bàsicament, atribuir i classificar allò que et passa amb la sort, bona o dolenta. Com he dit abans no hi crec en la sort, a més, les coses no són ni bones ni dolentes, aquest judici és intern i subjectiu, les coses són les que són i el millor, amb diferència, és acceptar-les, el que et permet actuar en comptes de reaccionar.
  • “És que jo això, és que jo lo altre”. Treu-te del cap aquesta idea egotista del jo que l’únic que aconsegueix és separar-te de la realitat. No ets diferent de la resta, no vius separat del món que t’envolta, o dit d’una altra manera, com que tothom és únic, fins i tot tu, tots tenim les “nostres coses”, però francament, a mi els teus “És que jo” m’importen un cogombre.
  • “Si no fos per… la dona, la feina, la hipoteca, que visc aquí o allà, que sóc així o axà, etc”. Així doncs, condiciones l’assoliment dels teus desitjos a factors externs i necessites justificar-te per no sentir-te imbècil? T’estàs limitant a tu mateix, deixa de queixar-te i pren mesures, elimina el “Si no fos per…” de la teva ment i de les teves converses i et sorprendràs amb tot el que pots arribar a fer o a ser!
  • “Viure en la pobresa t’obre les portes del cel”, o bé “Els diners no donen la felicitat”. Però la majoria de gent que utilitza aquestes frases, ni són felices ni molt menys tenen diners. Quin mal tenen els diners? el dolent és l’avarícia, l’egoisme i l’enveja, però no pas els diners en si mateixos. Jo crec que els diners són bons, són molt bons, i es poden fer moltes coses molt bones amb els diners, no obstant, lo important és que per si mateixos no tenen cap valor, i el que et donarà els diners que desitges és el valor que tu aportis a canvi, ja que si t’apalanques i et resignes viuràs condemnat a utilitzar frases d’aquestes.

De segur que si estàs una mica alerta els propers dies en trobaràs moltes més, però ara podràs detectar-les per tu mateix i deixaràs d’assumir-les com a certes, ja no influenciaran els teus actes ni pensaments, i mica en mica seràs una mica més lliure, i l’abundància vindrà a tu per totes bandes, estàs preparat per acceptar-la plenament?

Un últim advertiment, la por al fracàs i els dubtes que genera. T’ajudarà pensar que el fracàs no existeix, pensa en el fracàs com un senyal que t’està dient: “Per aconseguir això que desitges t’hi has d’esforçar més”, així doncs la propera vegada ho faré millor i estaré més preparat perquè estic fent allò que realment vull fer, allò que realment desitjo, i lluny de perjudicar-me a mi o als demés, el que farà és beneficiar-me a mi i als que m’envolten, així que no tinc cap motiu per quedar-me a casa “plorant”, perquè passi el que passi, bo o dolent, tard o d’hora acabarà passant i el buit que deixin s’haurà d’omplir amb coses noves i francament prefereixo escollir-les jo mateix lliurement que no pas deixar-me influir per aquests mites arrelats en la ment col·lectiva de la humanitat.

No Manifestat

Escapar del destí 2

Volia respondre el comentari del Noik, però a vegades un s’allarga i val més aprofitar-ho per fer-ne un post.

Jo no crec en el destí, crec que és el destí mateix el que convergeix per tal de satisfer les nostres necessitats conscients o inconscients, i ho fa sempre amb els mitjans més adients a la teva situació de Vida.
I si el fet de somiar-ho va fer que es manifestés a la realitat? Tot comença amb un pensament, un desig, o una por, o un somni, o…

Quan vaig arribar a casa ahir al vespre tenia un mail preguntant per contactar amb mi perquè havien vist el meu currículum i em volien conèixer. Vaig haver de contestar que justament acabava d’acceptar una feina per uns mesos per la qual m’havia de fer autònom, i que per després no tenia cap previsió però voldria continuar amb aquest règim si pogués, li he deixat el telèfon per si encara volia contactar amb mi i li he agraït la confiança.

Aquest matí m’ha trucat, hem xerrat una mica i hem quedat que ens trucaríem més col·laborar més endavant. A més xerrant, xerrant resulta que tenim un conegut comú amb qui s’havia de veure d’aquí poc i li he encomanat records. Si això no és un senyal per llençar-me al món freelance no sé què és.

És interessant veure com, quan tens un desig ardent, que en el meu cas és aconseguir prou independència econòmica per no dependre de ningú, ni de cap feina, el nombre de casualitats augmenta al teu voltant. I què ha canviat us preguntareu? Doncs simplement jo. Pots decidir entrar en el pensament recurrent de l’hàbit del cada dia, o pots decidir ser amo i senyor, i per tant creador, de la teva realitat. Ni que només sigui una qüestió de perspectiva ja val la pena provar-ho, perquè si puc escollir jo escolleixo sentir-me bé. I tu?

No Manifestat

Escapar del destí

Hi ha hagut varis moments de la meva vida en que m’he plantejat la qüestió del destí, en alguns casos fins i tot l’he utilitzat per justificar la meva sort (o mala sort) però quan creixes una mica t’adones que l’únic responsable d’allò que a un li passa en aquesta vida és un mateix.

El cas és que davant d’una elecció tan si existeix el destí com sinó, o tan si hi creus com sinó, sempre escollim lliurement, així que, quina influència pot tenir en les nostres vides? Doncs cap ja que ningú el coneix d’antuvi i facis el que facis serà allò que havies de fer.

Arribats a aquest punt ja només ens queden dues opcions:

  1. Decidir fer-nos amos de la nostra Vida, marcar-nos uns objectius clars i seguir-los.
  2. Fluir de les oportunitats de la Vida i gaudir al màxim de cada moment.

Tal com ho he expressat està clar que he escollit la segona, perquè amb la primera, tot i que ho he provat, no resulta amb mi per dos motius principals:

  1. Sóc poc disciplinat amb les meves coses així que assolir els objectius que em marcava em causava molt d’estres i m’ocupava massa temps, i això que tampoc eren gran cosa…
  2. El fet de no assolir-los o que quan hi arribava mai no em satisfeia tant com cabria esperar, em causava infelicitat, pèrdua de motivació, malestar, etc.

Vaig escollir fluir amb la Vida l’any passat, i com es fa us preguntareu? Doncs jo només tinc una llei per anomenar-ho així, en cada moment només faig allò que em fa sentir bé, i per tal d’identificar-ho només em cal estar molt alerta i atent a les reaccions del meu cos ja que el nostre cos sempre, absolutament sempre, manifesta fidelment l’estat mental en que ens trobem, tan fa si conscientment no en sabem la causa, el cos sempre et dirà la veritat sobre el teu estat mental. A vegades estem contents sense saber perquè, a vegades tristos, a vegades cansats i d’altres plens d’energia, i quasi mai ens preguntem perquè, però tampoc importa, el que importa és que ens adonem que a vegades una trucada (per exemple) ens arregla el dia i d’altres ens el destrossa. De fet el dia sempre és el que és i som només nosaltres els que atraiem les coses bones o dolentes, o millor dit, els que ho interpretem d’una manera o d’una altra.

Tornant al tema del destí l’any passat vaig deixar la feina després de quatre anys, era una molt bona feina, bon sou, bon ambient amb uns professionals excel·lents, era l’únic responsable dels sistemes de manera que els “amos” em tenien (i em continuen tenint) tota la confiança del món. Aleshores vaig començar a escoltar el meu cos, a adonar-me dels canvis i reaccions que hi tenien lloc en funció de la situació en que em trobava, a identificar aquells estats de pau i tranquil·litat, o d’adrenalina i emoció, o de nervis i estres. En aquell moment vaig entrar en comunicació amb ell i vaig marxar.

Encara era inexpert en això de fluir i no estava del tot bé encara, però em vaig adonar d’una cosa. Ara podia fer tot, absolutament tot el que volgués sense lligams ni responsabilitats amb ningú, però ja us he comentat la meva falta de disciplina… Ara bé, certa persona a qui aprecio moltíssim, en veure la meva convicció a seguir els meus instints em va proposar de muntar una societat, i en aquell moment em va anar perfecte. Però com que la perfecció no existeixi, necessitàvem calers i vaig estar a punt d’acceptar uns projectes com a freelance a la meva antiga empresa, fins i tot vaig assistir a alguna reunió. De nou aquell sentiment, de nou aquella mena d’agonia estranya, potser no m’agradava la situació que “m’havien preparat” però he après a no qüestionar-me, per què patir? jo vull ser amo del meu destí, i de nou ho vaig deixar (abans de comprometre-mi clar).

Ahir vaig rebre una trucada d’un antic company de la mateixa empresa, tenien una feina de cinc dies urgent degut a una baixa, econòmicament em va semblar bé així que per cinc dies ho vaig acceptar. Així que avui he estat a Polymita (la meva antiga empresa), saludant a la gent i parlant del mini projecte aquest i finalment, després d’una molt bona proposta econòmica, he acceptat quedar-mi quasi tres mesos fins a acabar el projecte. I un cop acceptada, accepto també la meva responsabilitat fins al final ja que soc un home de paraula, però he de dir que no he sentit cap “mala estrugança” sinó tot el contrari, estic força content i emocionat, amb ganes de tornar a estar amb els col·legues, i el que és més important, ara els antics jefes han deixat de “manar-me” per començar a “demanar-me” i això em fa sentir bé, em fa sentir molt bé.

He de dir que en tot aquest temps he intentat en alguna ocasió buscar alguna feina, però sense ànims ni ganes, i la que semblava bona no em van voler…

Així doncs, no em queda més remei que acceptar el meu “destí”, però havent-lo escollit jo, o potser no, però importa?

I tu, creus en el destí?

No Política

5 anys sense Egunkaria

5 anys sense egunkariaAhir vaig estar veient l’entrevista feta a Martxelo Otamendi a La Nit al Dia i, a part d’assabentar-me una mica més de la realitat Basca i del cas Egunkaria, vaig quedar sobradament més conveçut que mai que jo no vull pertànyer a aquesta merda d’ecstat ecspanyol on joves acusats bascos s’arriben a auto-inculpar de delictes que no han comés per pressió de les tortures sofertes i al cap d’uns anys de presó, quan agafen als veritables culpables, els deixen anar amb un “ho sento noi”. El cert és que tampoc em vaig sorprendre gaire i això és el que més em dol, que tothom (polítics catalans) segueixin amagant el cap sota a l’ala i se’n vagin a pactar amb aquells que ho permeten, sapigueu que no sou pas diferents d’ells.

Si no vau poder veure el programa us recomano que veieu l’entrevista a http://www.tv3.cat/videos/273799 (heu de deixar passar els 30 segons de publicitat)

‘Egunkaria libre!’ aldarrikatu dute ehunka lagunek Andoainen, auzipetuak babestuz