Travessera per les Muntanyes de Montserrat: ECOS

Des del dia que vaig fer un tast dels caminets, vistes i paisatges meravellosos que ens ofereixen les Muntanyes de Montserrat que tenia ganes de travessar-les de punta a punta (bé, casi casi) a peu.

La idea era poder reunir a quatre persones, de manera que poguéssim anar dos cotxes per aparcar-ne un al Monestir i l’altre al pàrquing de Can Maçana que és des d’on volíem començar. Finalment, però, només vam poder ser tres i vam anar amb un sol cotxe així que després de parar a esmorzar (entrepà de truita i una mitjana com ja va sent habitual…) estàvem decidits a creuar Montserrat per la ruta ecos i tornar al cotxe per algun altre camí o per la mateixa carretera, segons l’hora, abans no se’ns fes de nit. Per sort, un dels que anàvem a les dues horetes de caminar va decidir tornar-se’n així que al final vam estar de sort i ens va portar el cotxe al Monestir per dinar tots junts.

La ruta en sí és molt divertida ja que transcorre per trams molt variats amb alguns passos amb corda i alguna cadena, passos aeris, canals i altiplans amb esplèndides vistes. En general cal estar bé físicament per fer-la i tenir un mínim de força als braços per als passos de corda. I un mapa ! almenys el primer cop… De tota manera a Montserrat estan totes les vies bastant senyalitzades, així que si no us veieu capaços en algun punt sempre “us podeu escapar” i seguir per alguna de més fàcil, o tornar, com va fer el nostre tercer membre.

Tot i portar mapa no el vam haver de fer servir, feia bon dia, era de bon matí, i com que és més emocionant anar descobrint el camí i el paisatge vam decidir que si quedàvem completament perduts ja el miraríem, però si no a l’aventura !

Quan ja portàvem casi quatre horetes de camí, en una cruïlla de fites vam mirar enrere i ens vam adonar que pràcticament erem dalt de Sant Geroni, així que ens vam desviar cap allà i vam acabar de pujar fins dalt per després baixar per les escales corrents com sempre

Ja un cop al Monestir ens vam trobar amb el col·lega del cotxe, vam demanar una birra de mig i ens vam fotre els entrepans que portàvem asseguts al banc d’un dels jardinets que hi ha per allà.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Passejada per damunt de Vallter 2000

L’altre dia vam anar a fer un tomet per damunt de Vallter 2000, concretament vam seguir la ruta que expliquen els companys de Senderisme i Teca passant pel Pic de la Dona, Bacivers i Bastiments.

Com que no coneixíem la zona, i per arribar-hi tenim unes horetes en cotxe, vam decidir pujar el dia abans per la tarda per quedar-nos a dormir per allà i poder sortir frescos pel matí. La idea inicial era plantar la tenda en algun lloc, però els 5 graus que teníem al arribar i la boira pixanera que s’aixecava al vespre ens va fer desistir de plantar la tenda amb la poca llum que quedava. Per sort, una mica abans d’arribar al pàrquing de Vallter 2000 vam trobar un hostalet on vam poder dormir (i esmorzar) per 22 €.

Ja de bon matí el dia s’aixecava clar i assolellat i el reflex en les roques tan peculiars de la zona dibuixaven un paisatge magnific d’admirar.

La primera part del recorregut es fa resseguint el Torrent de la Portella, que puja (bé baixa) just per la dreta de la foto de dalt. Al cap d’una estoneta ja trobem la fita fronterera i girem cap a la nostra esquerra per encarar el Pic de la Dona.

D’aquí ja vam sortir direcció a l’estany de Bacivers passant pel Coll de la Geganta que és per on més endavant encararíem la baixada. Aquest tros de recorregut és molt planell amb lo qual s’arriba força fresc a l’estany, tot i això vam fer una paradeta a mig camí per menjar una mica de dolç.

Aquí podeu veure l’estany amb un col·lega a prop per poder apreciar-ne les proporcions. És un estany petitet però l’aigua ens va anar de perles per rentar-nos la cara i refrescar-nos una mica ja que el Sol començava a apretar.

Comencem a tirar cap a la dreta des d’aquesta vista de l’estany i de seguida ens trobem amb la Cabana de Pastor feta amb les pedres de la zona que ens marca la ruta de pujada cap a Bacivers.

Un cop dalt vam acabar d’esmorzar bé i descansar una mica per encarar finalment la pujada a Bastiments, que des d’aquí ja no ens queda a gaire desnivell i la pujada per les pedres, pedres i més pedres és bastant divertida.

Ara bé, un cop dalt, suposo que pel dia tant maco que feia i l’època en que estem, allò semblava la rambla lo qual trenca una mica el romanticisme del moment, però alhora ens van poder fer una foto als tres que anàvem, que també és bonic.

Després de fer el glopet i de parlar una mica amb la gent d’allà per conèixer altres rutes possibles per al pròxim cop, i gaudir una mica de les vistes, vam encarar la baixada decidits a dinar a baix.

La baixada va ser bastant divertida tot i que s’ha d’anar una mica amb compte ja que en algun lloc la mica de grava que hi ha fa que rellisquis una mica. Quan ja queda poquet per arribar a baix ens trobem amb una font que, tot i estar marcada en una pedra, queda una mica amagada, i de fet els meus amics que en aquell moment anaven davant se la van passar de llarg.

En general és una passejada molt bonica i sense massa dificultat ni desnivells molt pronunciats, això si, si hi aneu per l’Agost com nosaltres i us fa bon dia, porteu-vos força aigua i una mica de protecció solar per als braços i la cara ja que, excepte en el tros de pujada i per la hora que era, no trobareu cap ombra en tot el camí.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Aferrament laboral

L’altre dia parlant amb un col·lega, que al igual que jo s’ha llençat al món freelance, li vaig preguntar si feia vacances, i la resposta va ser: “Vacances? sóc autònom, no sé que són les vacances… Tot i això alguns dies si que faré…”.

Però en el meu cas és diferent, jo tampoc sé què són les vacances (pagades clar), però acostumat a subsistir tants anys amb quatre duros, i fent sumes i restes la mar de simples, m’he adonat que no em cal treballar el mes sencer per Viure (notis la V en majúscules). Tot i això, la distribució no és igual ja que si em contracten per un projecte de dos o tres mesos, això és el que treballo, però després em puc permetre agafar uns dies de festa.

En definitiva, que al contrari que el meu amic, ara faig moltes més vacances que abans, de fet totes les que puc. El curiós del cas és que a la gent que em contracta no sembla “molestar-li” gaire el meu estil de Vida (notis la V en majúscules) ja que les feines a les que em comprometo les acostumo a fer dins els terminis establerts, i a més, si algún dia no treballo, evidentment no el cobro.

Ara bé, la psicosi per la feina està tant arrelada al subconscient de la gent que surten converses com aquesta:

- “Què faràs després del 31 ?”
- “No ho sé, de moment no tinc més tractes.”
- “Ah, doncs tranquil, segur que continuaràs que el projecte és llarg i encara en tenim per mesos.”

És a dir, assumeixen com a veritat inmutable que jo tinc el desig irrefrenable de seguir treballant mentre hi hagi feina. Aquests tipus de converses es repeteixen amb diferents companys, de manera que al final els hi dius (amb segones, espero que vosaltres si que ho entengueu).

- “(amb el somriure sota el nas) Vaja, sembla que tothom sap el que faré en el futur menys jo”.

Però ningú no pilla la indirecta, i ningú, absolutament ningú, excepte el “jefe” que m’ha contractat (a qui li agraeixo profundament la confiança i la relació de cordialitat amb tot sobre la taula que tenim), em pregunta:

- “Què vols fer després del 31 ?”

I aquí és on entra en joc la psicosi de la que parlava, pràcticament tothom té por que si para de treballar uns dies, setmanes, mesos, no els tornin a contractar. Sobretot ara que s’hi suma la psicosi de la crisis. De fet, tinc alguns companys que treballen a diferents sectors de la construcció, que veuen com s’atura la feina i com fan fora a alguns companys seus, o fins i tot alguns que per “parada tècnica” els posaran a l’atur uns mesos per tornar a contractar-los més endavant. I jo els hi dic: “Tio, però si estant al paro cobraràs una merda, per què no et busques alguna altra cosa?”, i responen “Ja… però és que ara la cosa està xunga i bla bla bla…”, però ni tant sols ho han mirat ni ho han comprovat per ells mateixos, i de fet el que veig és que no s’atreveixen a fer el pas no sigui que algú dels que no han marxat es quedi el seu lloc de treball ara que van mal dades, o inversament, esperar a veure si alguns canvien de feina i així tindré feina segura.

Finalment, només queda respondre una pregunta: “Què faig quan no treballo pels altres?”, doncs treballo per mi, aprenent, formant-me, i provant coses que pugui fer per mi mateix i que no requereixin (inicialment) una gran inversió econòmica, i a més m’ho passo bé fent-ho, perquè en última instància la única persona que té la capacitat total d’assegurar-me un futur sóc jo mateix.

Cada vegada que he caigut, que han estat moltes, m’he tornat a aixecar per arribar encara més amunt. Així és com vaig aprendre a fer Snowboard, però n’hi ha molts que, quan cauen, s’hi queden i no ho tornen a provar, i d’altres que van amb tant de compte que mai no cauran, per tant, mai arribaran enlloc tampoc. Al principi per fer un salt una mica bo en queies deu, ara de cada deu caic un o dos. Però a diferència de l’Snow en les “caigudes laborals” no et pots fer mal ni trencar-te res i a la gent li fan molta meś por, però en canvi els promitjos entre caigudes sí que es mantenen, i a mesura que vas agafant experiència i coneixement cada vegada caus menys sovint i cada vegada t’aixeques més depressa i ets capaç d’arribar una mica més amunt, mentre que fent Snow cada vegada et fas més mal (l’edat hi ajuda sic…).

Vivim bombardejats contínuament amb aquests missatges subliminars que van calant al subconscient de la gent fent-los creure que les idees sobre la vida que tenen són de collita pròpia, però resulta que han estat meticulosament seleccionades i introduïdes maquiavèl·licament als nostres caparrons des de ben petits:

• “Si no estudies no arribaràs mai enlloc.”
  • Però tinc varis col·legues que amb dues carreres segueixen treballant en un restaurant, i d’altres que sense tenir cap estudi tenen un negoci propi que els hi va prou bé.
• “Per tenir alguna cosa s’ha de treballar molt tota la vida.”
  • Però els que més tenen són els que menys treballen, a part la qüestió és, perquè vols tenir un cotxe (o casa o dona o…) millor que el del veí?
• Per ser feliç necessites feina fixa, casa, cotxe, formar una família, (ara també hi ha coses com la tele de plasma, iphone, internet, …).”
  • Doncs a mi només em cal estar bé amb mi mateix…
• “Els diners no donen la felicitat.”
  • Si penses això, perquè treballes? Si dones aquest missatge a la teva ment, i a més dius que vols ser feliç, estar clar que o bé mai no tindràs diners, o bé mai no seràs del tot feliç. (Ja en vaig parlar a Mentalitats, actituds i conseqüències.)

El sistema no vol que canviïs, necessita de robots que no pensin per ells mateixos (només cal veure la programació dels mitjans públics afiliats cadascú al seu grup polític per entendre les implicacions obvies d’allò que diuen en el subconscient de la gent, però només et cal una mica d’atenció interna per detectar-los fàcilment i instruir al teu subconscient per tal que no en faci ni cas), i els canvis en el sistema no canvien a la gent. És la gent la que fa canviar el sistema, és la gent que ha creat el sistema, i són els polítics (burgesos acomodats) els que se l’han fet seu per tal que els seus negocis sempre vagin bé, i tenir sempre mà d’obra barata per assolir els seus objectius, a part de mentir i manipular repetidament per tal de silenciar i contenir a les masses.

Crec que l’ésser humà té capacitat de sobres per fer del món un lloc millor per viure, però tothom té massa por de perdre allò que creuen que tenen i que li donen tant de valor i importància que ningú s’atreveix ni tan sols a córrer el risc de provar-ho. No fos cas…

No vull acabar sense citar un acudit del desaparegut Eugeni que és una metàfora perfecte pel que fa a la idea de llibertat que ens intenten posar al cap (i que en la majoria de casos ho aconsegueixen), concretament sobre la llibertat d’escollir:

Saben aquell que diu que era un paio que entra en un bar, i veu un cartell que posa:
- “Avui de menú, verdures a escollir”.
I el tio li pregunta al del bar:
- “I quines verdures tenen?”
i el del bar:
- “Espàrrecs”.
- “Espàrrecs i ja està?”.
- “Sí”.
- “Llavors entre què puc escollir?”
- “Entre si els vols o si no els vols”.

Aquesta és la llibertat que diuen que tens, però mai ningú et dirà que al menjador de dins (de dins teu) tens totes les verdures que vulguis a l’abast de la mà (i són Gratis !!).

Reflexiona un moment i digue’m, encara creus que ets lliure ? (notis la l minúscula).

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Wordpress 2.6 PATHINFO Permalinks

Els més observadors us haureu adonat que m’he actualitzat el blog a la versió 2.6 de Wordpress, però no tot són flors i violes com se sol dir…

El cas és que utilitzo l’estructura PATHINFO per als enllaços permanents, concretament tinc la següent configuració personalitzada: /index.php/%postname%/ i a cada actualització se m’ha trencat alguna cosa fent que alguna part del blog fos inaccessible utilitzant els enllaços permanents.

En la versió 2.5 vàren ser les pàgines, i en la 2.6 han estat els posts, categories i pàgines d’arxius. Doncs bé, sortosament per solucionar-ho, si més no mentre no es publiqui alguna actualització, només ens cal afegir un nom base per les categories i els tags a la secció de configuració dels enllaços permanents tal com diu aquí i llestos.

A bloguejar de gust amants de wordpress !

Actualització: Ah! se m’oblidava, el plugin Top Posts By Category segueix sent compatible amb aquesta nova versió

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

On eres tu?

Tots els ciutadans de l’Estat Ecspanyol som uns delinqüents. I a partir de setembre és possible que tots els ciutadans de la Calamitat Europea també ho siguem. Mentre estant pots seguir rascant-te la panxa com has fet fins ara i anar preparant el discurset que li donaràs als teus fills quan et preguntin: “Papa, com és que no puc expressar les meves idees públicament? Com és que us vau deixar prendre la llibertat que ja tenieu per aquells a qui vosaltres mateixos vau votar? On eres tu?”.

Només recorda que molts dels nostres predecessors vàren donar la vida perquè avui tu puguis gaudir d’aquesta llibertat. Ara tens l’oportunitat de lluitar per allò que et digui la teva consciència, i no et cal morir, ni tan sols et cal utilitzar la violència. La única cosa que et cal és tenir el valor de parlar, no miris cap a un altra banda si us plau, deixa de rascar-te la panxa, deixa de ser un robot subproducte de la societat capitalista. Si tens por que et prenguin la casa per no poder pagar la hipoteca, més por t’hauria de fer que et prenguin la única llibertat que per naturalesa és teva i només teva, la llibertat d’expressar-te lliurement.

Però, espereu un moment… Totes aquestes mesures que voten els Paleolítics cal que algú les implementi, cal que una sèrie d’enginyers i tècnics en fàcin el desplegament, si et toca només cal que t’hi neguis, fes-ho pels teus fills o fes-ho pels teus pares o per tu mateix. No deixis que t’enganyin argumentant que és per lluitar contra el terrorisme, o contra la pornografia infantil, perquè tant el terrorisme com la pornografia infantil passen fora de la xarxa, perquè si això tira endavant estic absolutament convençut que no acabarà amb el terrorisme ni molt menys amb la pornografia infantil, aleshores quin serà el següent pas? omplir els carrers i les cases amb micròfons i càmeres? O ja ens està passant?

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Meme: 6 coses que em fan feliç

En Noik m’ha passat aquest meme que es tracta d’anomenar sis coses que em fan feliç, i com a tots els memes, anomenar a sis bloggers més perquè el facin més un enllaç a qui t’ha nominat.

Aquí van doncs:

1. El goig de Viure.
2. La felicitat de les persones que estimo.
3. El naixement d’un nadó de qualsevol raça, color o espècie.
4. Tallar-se el palmell de la mà que et llegeix la pitonissa per demostrar que només jo sóc l’amo del meu propi destí i el puc canviar quan vulgui cap a la direcció que vulgui.
5. Poder compartir amb algú/na la part No Manifestada del Miki.
6. L’honor de ser un dels fills de la Terra i el Sol.

Potser esperàveu coses més materials, però la felicitat que em produeixen és tan efímera i puntual que no mereixen la pena ni ser anomenades.

Ara les nominacions, que són (menys de sis, sic): rustritx, sherpas, victor.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Les carmanyoles viatgeres

Tot va començar amb un clau a la roda del darrere de la meva moto, degut al qual vaig haver d’agafar el tren per anar a la feina. Potser feia uns quants dies que li portava, però justament me’n vaig adonar aquell matí abans de marxar, així que em vaig canviar i vaig anar a buscar el tren.

Un dels companys de la feina, que també va alternant entre transport públic i el vehicle propi, justament aquell dia anava en tren. Ell puja unes quantes parades més a prop de BCN i aquell dia el vaig veure com se li tancaven les portes als morros.

Així que, inevitablement, més tard a la feina, me’n vaig anar a enfotrement una mica. Passat el catxondeo amb els companys el tio em diu: -Hòstia, te raó que vas amb la mateixa línia que jo…- I m’explica que el dia anterior s’havia deixat la típica bossa amb les carmanyoles al tren i em demana que pregunti a l’estació on jo baixo si l’han trobada. Accepto desinteressadament. Me la descriu amb pèls i senyals i m’informa del contingut per tal que la pugui demanar “en propietat”.

Les tornades amb tren els divendres a la tarda es fan eterns, i com el cap ja està al cap de setmana, i coneixent-me a mi, era fàcil que m’oblidés de preguntar per les carmanyoles, però just arribar a l’estació se’m va encendre la llumeta:
- Mira, que l’altre dia em vaig deixar les carmanyoles i era per veure si algú les havia deixat aquí. -
- Les carmanyoles soles, o bossa i tot? -
Li descric la bossa i, per sorpresa meva em diu:
- Doncs vina per aquí darrere que te la dono. -

Al sortir de l’estació, miro el mòbil, però no tenia el telèfon del col·lega, així que vaig pensar d’enviar-li un email, més que res, perquè no la busqués més… El missatge era curt i concret i escrit a tota pressa, que som divendres i les birres esperen…:

Tio, he trobat la teva bossa amb les carmanyoles (o una d’igual jejeje), dilluns te la porto.
Salut i bon cap de setmana !
Miki

Ja érem dilluns al matí, collons quin cap de setmana més curt (pensament recurrent dels dilluns, ja se sap), però el col·lega no hi era i li vaig deixar damunt la seva taula.

Així que dimarts, collons quina setmana més llarga (pensament recurrent dels dimarts, ja se sap), me’l trobo i em diu:
- Tio, mersi per la bossa, però saps que al missatge em deies: … blabla (o una d’igual)? -
- Sí -
- Doncs era una d’igual. -
- Què? Jajajaja -

Alguns pensareu, joder quina pèrdua de temps, però ho he hagut d’escriure perquè: Quines probabilitats hi havia que s’encadenèssin tot aquest seguit de coincidències? Quines probabilitats hi havia que el mateix dia, a la mateixa línia de tren, dues persones es deixin dues carmanyoles iguals (cadascú la seva) al tren? I el més sorprenent és com un missatge escrit tal com flueix de la ment, a tota pressa per poder marxar, pronostica, i a més ho emmarca en uns parèntesis, que el que vaig trobar era una carmanyola igual que la que buscava?

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

PHP 4 i PHP5 com a mòdul sobre el mateix Apache 2.2 (en linux, clar)

Fa uns dies va contactar amb mi un antic company de feina demanant-me ajuda per tal d’instal·lar sobre un mateix servidor amb Apache 2.2 l’interpret PHP 5 contra MySQL 5 i PHP 4 contra MySQL 4.

Estat del servidor:

• Apache 2.2 + PHP 5 + MySQL 5 instal·lats i funcionant correctament
• S.O.: CentOS 5

Requeriments:

• Fer funcionar les aplicacions antigues en PHP 4 contra MySQL 4 en el mateix servidor.
• No és viable fer canvis en els codis de les aplicacions per migrar-les a les versions 5, ni canviar les extensions, per motius de temps i de complexitat.

Solució d’emergència (Per si tot falla sempre va bé tenir un as a la màniga):

• Instal·lar les versions 4 en un altre servidor Apache 2.2 compilat per nosaltres i arrencat en un port diferent al 80, i utilitzar el mod_proxy al primer Apache per redirigir les peticions als VirtualHosts o contextos de les aplicacions en PHP 4 cap a l’altre Apache que no és directament accessible des de l’exterior.

Solució aplicada:

Finalment s’aconsegueix tenir en un mateix Apache 2.2 les dues versions de PHP corrent com a mòduls i sense interferir entre elles de la següent manera:

MySQL 4:

• Descarreguem el codi font de MySQL 4.1.22 de la web de MySQL (a baix de tot).
• Descomprimim, entrem al directori i el configurem de la següent manera, posant atenció en els PATH’s i en el port:

  CFLAGS="-O3 -mpentiumpro" CXX=gcc CXXFLAGS="-O3 -mpentiumpro -felide-constructors -fno-exceptions -fno-rtti" ./configure --with-unix-socket-path=/usr/local/mysql4/tmp/mysql.sock --enable-assembler --with-mysqld-ldflags=-all-static --with-client-ldflags=-all-static --enable-thread-safe-client --with-mysqld-user=mysql4 --prefix=/usr/local/mysql4 --bindir=/usr/local/mysql4/bin --sbindir=/usr/local/mysql4/sbim --libexecdir=/usr/local/mysql4/libexec --datadir=/usr/local/mysql4/share --sysconfdir=/usr/local/mysql4/etc --sharedstatedir=/usr/local/mysql4/com --localstatedir=/usr/local/mysql4/var --libdir=/usr/local/mysql4/lib --includedir=/usr/local/mysql4/include --infodir=/usr/local/mysql4/info --mandir=/usr/local/mysql4/man --with-tcp-port=3304

• Compilem i instal·lem:

  make && make install

• Veure la documentació pels detalls de configuració post-instal·lació, i copiar l’script d’inici, el qual haurem de modificar una mica per tal de reflectir l’usuari, el port i els paths correctament.
• Si tot ha anat correctament i teniu el MySQL 4 arrencat, hi podreu accedir de la següent manera:

  /usr/local/mysql4/bin/mysql -u root -P3304 -S/usr/local/mysql4/tmp/mysql.sock -p

PHP 4:

• Ara comença lo divertit, i aquest és un dels motius pels quals adoro l’Open Source
• Descarreguem les fonts de PHP 4.4.8 de la web de PHP.
• Abans de configurar i compilar cal modificar tots els fitxers de codi font que continguin l’String application/x-httpd-php i canviar-lo per l’String application/x-httpd-php4 (també els application/x-httpd-php-source per application/x-httpd-php4-source si voleu).
  Per buscar els fitxers podem fer-ho de la següent manera:

  egrep -R "application" /path/fonts-descomprimides/php4/*

• Compilem amb les següents opcions. De nou cal tenir en compte els PATH’s, fixar-nos en el PATH on previament hem instal·lat el MySQL 4 i el PATH al binari apxs de l’Apache 2.2:

  ./configure --prefix=/usr/local/php4 --enable-module=so --with-calendar=shared --enable-magic-quotes --enable-wddx --enable-ftp --enable-sockets --enable-inline-optimization --enable-memory-limit --with-gd --with-zlib --enable-gd-native-tt --with-ttf --with-gettext --with-freetype-dir=/usr/lib/ --with-jpeg-dir=shared,/usr --with-png-dir=shared,/usr --with-zlib-dir=shared,/usr --with-mysql=/usr/local/mysql4 --with-apxs2=/usr/sbin/apxs

• Compilem i instal·lem:

  make && make install

Configuració de l’Apache 2.2:

• Editem el fitxer /etc/httpd/conf/httpd.conf i comentem o eliminem la línia que ens ha creat el make install:

  #LoadModule php4_module /usr/lib64/httpd/modules/libphp4.so

• Creem el fitxer /etc/httpd/conf.d/php4.conf amb el següent contingut

  :#
# PHP is an HTML-embedded scripting language which attempts to make it
# easy for developers to write dynamically generated webpages.
#
LoadModule php4_module modules/libphp4.so
AddType application/x-httpd-php4 .php4
#
# Add index.php to the list of files that will be served as directory
# indexes.
# (Opcional en en nostre cas)
DirectoryIndex index.php4

  #
# Uncomment the following line to allow PHP to pretty-print .phps
# files as PHP source code:
#
#AddType application/x-httpd-php4-source .phps4

• Abans de continuar s’han creat dues bases de dades, una a cada MySQL amb nom test4 i test4, i dos contextos, /test4 i /test5 respectivament amb un únic fitxer index.php amb el següent contingut, per tal de poder testejar la instal·lació:

  <?php
function Conectar()
{
if (!($link=mysql_connect("localhost","test4","test4")))
{
echo "Error conectant a la base de dades mysql 4.";
exit();
}
if (!mysql_select_db("test4",$link))
{
echo "Error seleccionant la base de dades test4.";
exit();
}
return $link;
}$link=Conectar();
echo "Conexió amb la base de dades test4 en mysql 4 aconseguida !!!<br>";

  mysql_close($link);
  ?>

  <?php
phpinfo();
?>
  (El mateix pel 5 canviant 4 per 5)

• Directives de configuració de l’Apache necessàries. En aquest cas configurem contextos, però el mateix és aplicable als VirtualHosts. De manera que per cada context o VirtualHost que contingui una aplicació en PHP ens cal fer el següent:
  • PHP5:

    <Directory /web/test5>
   AddHandler application/x-httpd-php .php
</Directory>

  • PHP 4:

    <Directory /web/test4>
   RewriteRule ^/$ /index.php [T=application/x-httpd-php4]
   AddHandler application/x-httpd-php4 .php
</Directory>

Res més per avui, espero que hàgiu gaudit de l’experiència, igual que ho vaig fer jo, i que si mai en teniu la necessitat no us trenqueu massa la closca provant coses inútils. Aquesta configuració funciona perfectament i ja porta un temps en producció sense donar cap mena problema.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Top Posts By Category 1.2

When I upgrade the plugin for the first time I do it to work for my own blog, so not all configuration options where tested and in some cases it didn’t work propertly.

You can download version 1.2 and see release notes here.

Please left your feedback or report bugs under plugin’s post.

Thanks to all who was using it, and especial thanks to users that help to find the bugs with their comment’s feedback.

Note that I’m not English speaker…

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra

Curiositat sobre les bastides

Avui m’he estat fixant amb la gent que passa per la cera i es troben amb una bastida d’aquestes per arreglar la façana exterior, i m’he adonat que la gran majoria evita passar per sota i passen pel costat. Potser per algun tipus de superstició estranya, qui sap.

El cas és que he mirat amunt i he observat minuciosament com estan muntades aquestes bastides i com treballaven els operaris durant una estoneta i sincerament, si ha de caure alguna cosa o la bastida mateixa, de ben segur que caurà pel costat o cap al costat però mai per sota…

Lo més bo, per això, em va passar un dia a mi mateix, que per passar per sota d’una d’aquestes bastides no hi cabia, m’arribava a l’alçada de la barbeta i això que faig metre setanta i pico (res de l’altre món). Llavors van sortir un parell de treballadors peruans (crec) de metre i mig, i no em vaig poder aguantar les ganes de riure, no d’ells, sinó de que l’havien muntat a la seva mida.

Si t'ha agradat l'article pots convidar-me a una birra