No Manifestat

Gira que gira

Quan preguntes a la providència, les respostes es presenten de forma ben inusual, només cal estar alerta, i quan la trobes no pots sinó riure, no una rialla simple, o un somriure interior, un riure com si de cop entenguessis que sigui quina sigui la pregunta, tant del passat, present o futur, allò que havia de ser, que és, o que serà, va ser perfecte, és perfecte, o serà perfecte tal com sigui. Quan això passa no pots sinó riure.

No us posaré la pregunta, perquè és massa personal, però aquí teniu la resposta que em va fer riure plenament una bona estona, i en deixar de riure vaig començar a filmar, així que compteu l’estona que feia que girava, i en marxar, la vaig deixar girant i girant, com la Vida mateixa:

No Manifestat

Altres tipus de maltractament infantil

Em refereixo a totes aquelles vegades que els nens s’emporten una bronca, per alguna cosa que han fet, però en que la situació que ha permès que passés ha estat causada per l’estupidesa dels pares. El pare o mare no pot admetre que l’ha cagat, o fins i tot ni arriba a adonar-se’n, però el nen que no en tenia cap culpa ja ha rebut.

Ahir, mentre em posava les botes d’snow a l’aparcament de les pistes, hi havia una família davant meu, pare, mare i dues filles d’uns 8 i 5 anyets. Família tradicional masclista, una etiqueta que per desgràcia encara es veu molt a dia d’avui, és a dir, el pare que “porta els pantalons” i ho “sap tot”, la mare que no es queixa, i les nenes que s’emporten les bronques.

Doncs bé, el pare, amb tota la seva il·luminació, es dedica a posar els esquís de tota la família RECOLZATS AL COTXE! l’un al costat de l’altre ben posadets. Qualsevol persona que ho hagi fet alguna vegada sap perfectament que en 99% dels casos, ja sigui al tancar la porta, o per ells mateixos, els esquís cauen a terra, casi segur que ratllant el cotxe i a vegades fins i tot es malmet l’esquí d’alguna manera.

Amb la nena gran jugant a la vora va passar el que ja es veia a venir, esquís a terra, i la pobre nena es va emportar una santa bronca que em va deixar perplex, entre altres bajanades es va sentir: -Que no ho veies que s’aguantaven pels pèls i podien caure!- I enlloc de deixar-los a terra el tio es dedica a tornar-los a posar, lo típic que fins i tot li has de buscar l’equilibri ja que sinó rellisquen per ells mateixos. La nena no va ni plorar, el que em va fer pensar que no devia ser la primera d’aquest estil que s’emportava. Quina mena d’educació és aquesta en que fas sentir culpable als altres de la teva inutilitat?

Us recomano fer un cop d’ull al següent vídeo, lo relacionat amb el tema que ens ocupa està a partir del minut 6.

No Manifestat

Erika

Erem a la feina i ens vam moure en massa per anar a definir una nova funcionalitat de la aplicació amb la que estem treballant, per integrar-nos amb el sistema extern de la gent a la que anàvem a veure.

Ajuntant unes quantes taules improvisem la reunió en mig d’una sala plena de gent, massa soroll per definir res, cadascú parlava de lo seu, i aleshores va aparèixer l’Erika, d’aparença juvenil, pell fina, mirada fixa i il·luminada, que parlava un català quasi perfecte amb la seva veu dolça i un accent exòtic que li donava el toc de gràcia a aquella bellesa que se m’havia assegut al costat.

Cap dels dos no va tornar a intervenir. De fet, mentre els altres discutien els ets i uts del projecte, nosaltres vam congeniar fen-nos comentaris a cau d’orella fins al punt que abans d’acabar la reunió ja havíem tingut el primer contacte, galta contra galta, amb una tendresa que encara em fa tremolar cada vegada que la recordo…

No sabíem molt bé què ens havia passat, només recordo que havia de marxar, vaig guardar-ho tot a la motxilla i quan la vaig veure asseguda al sofà del hol m’hi vaig asseure al costat per acomiadar-me, ens vam mirar, i ens vam fer un dels petons més dolços que recordo haver tingut mai.

Aleshores m’he despertat de la migdiada, amb els llavis encara humits i una sensació de nostàlgia com si hagués estat de debó. Avui ha estat el primer cop que recordo un somni on hi surt algú que no coneixia, que no havia vist mai abans, i que m’ha captivat més que qualsevol persona viva que conec fins ara. Però em sento tranquil Erika, perquè sé que gaudiràs de la felicitat més absoluta aquí, al món dels somnis on m’has vingut a trobar.

No Manifestat

Tan de bo sabessis

Que hi va haver un temps en que et desitjava, vetllant nits senceres quan sabia que ens havíem de veure, buscant qualsevol excusa per estar una mica més a prop teu. Però ara que vens a mi se’m barregen tot de sentiments estranys, records d’una època en que vivia eclipsat pels meus propis pensaments erronis, un temps en el que vaig deixar d’escoltar immers en la meva pròpia realitat inventada. Si tan sols m’hagués adonat del que passava…

Ara ho veig clar, i la teva presència m’intimida perquè ja no vull tenir-te, almenys no de la mateixa manera que abans, no a qualsevol preu, no vull haver de tornar a oblidar-te, i per això necessito percebre allò que rarament mostres a la gent, una cosa que no es pot veure ni tocar, ni es pot comunicar amb paraules ni sons, ni té cap gust ni cap olor. És una cosa que es barreja subtilment en allò que fas o en allò que dius, és una cosa que es transmet, s’encomana i es barreja amb el teu entorn, sense cap esforç per part teva, sense haver de fer-ho intencionadament ja que perdria tota innocència.

Aquesta vegada, a diferència de les altres però, t’hem vas acomiadar tota moixa. I de nou la confussió i la incertesa s’han apoderat de mi, com sempre quan tu ja no hi ets, com sempre quan ja no sé si voldràs tornar-me a veure…

No Manifestat

Avui, Dia Mundial de l’Alimentació, moriran més de 10.000 infants de gana

Així de condundent és el nom de la campanya duta a terme per Metges Sense Fronteres amb motiu del dia mundial de l’Alimentació.

Aquesta campanya pretén explicar al món que la desnutrició infantil SI QUE TE SOLUCIÓ, i tothom que vulgui col·laborar en la seva difusió pot demanar el pack d’activista MSF i rebrà gratuitament al seu domicili un conjunt de braçalets MUAC per repartir.

El MUAC és el braçalet amb el que mesuren la desnutrició infantil, la zona vermella indica desnutrició aguda severa, perill de mort inminent.


Metges sense Fronteres és una de les organitzacions on van a parar bona part dels meus “punts estrella” que em donen per l’us de les targetes de crèdit, i també bona part dels ingresos que vaig acumulant responent enquestes online. Com veieu, no és gens difícil ajudar, ni suposa cap sobresforç econòmic, només calen ganes. Hi ha mesos que també destino entre un 0’5% i un 1% del que guanyo a fins socials per convicció personal, però això ja seria un altre tema.

Us animo a tots i a totes a participar i a difondre aquesta campanya per demostrar als nostres dirigents que a la gent ens importen moltes altres coses que la crisi que s’han inventat per injectar (més) diners a la banca (als rics) i l’economia de mercat i el capital. Encara no em cap al cap com podem permetre que gent que passa gana cultivi aliments per nosaltres (per exportar al primer món), i no se’ls hi deixi tenir accés a ells mateixos.

No Manifestat

La Pau

És igual que siguis
home o dona,
vell o jove,
obrer o pagès,
soldat, estudiant o comerciant,
és igual quina sigui
la teva creença política
o religiosa;
si et pregunten quina és la cosa
més important per a la humanitat,
respon
primer,
després,
sempre:
la pau.

(Lu Tien Min)

(En motiu del dia internacional de la Pau i la no-violència, i dic jo, que si hi ha d’haver un dia internacional per la Pau, és que la cosa està fotuda, molt fotuda…)

No Manifestat

Període de votacions dels “Premis Blocs Catalunya 2008”

Des d’ahir a les 9 del matí i fins el 30 de setembre a les 24 hores restarà obert el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2008.

Me’n vaig assabentar casualment ahir quan al mirar el correu en vaig trobar un d’un conegut blocaire demanant-me el seu vot, i ves per on, ves per on, després de votar-lo vaig mirar a qui més coneixia, vull dir, que quins blogs més també em resultaven agradables, inspiradors, útils, sarcàstics, etc. de llegir per donar-lis el meu vot, aprofitant que es permet un vot a cada categoria i… Que va! Vull dir a veure si trobava l’Antesi Permanent perquè ni me’n recordava que m’hi havia inscrit!

Així doncs, estimat lector o estimada lectora, amic, amiga o amant (juas), si t’ha agradat alguna de les coses que has llegit o vist per aquí, si has passat una estona agradable, si t’has emocionat en algun moment, si t’ha resultat útil res del que he fet, si t’ha fet reflexionar, t’has animat, engrescat o divertit, o si no t’ha passat res d’això i tot ha estat producte de la meva imaginació sé que com a mínim m’hauràs llegit, o no, però tan li fa, perquè si ara estàs aquí i em votes em faràs feliç, i que hi ha més bonic que fer feliç a una altra persona? Sense cap gran esforç, simplement un vot…

Voto per tu pesat !

Moltíssimes gràcies !
(no t’oblidis de confirmar el vot pitjant el link que t’enviaran al email.)

No Manifestat

Última intervenció d’en Randy Pausch

Avui m’he topat amb aquest vídeo de la última intervenció pública d’aquest home que es diu Randy Pausch i m’he emocionat com feia temps que no em passava amb les paraules, la vida i la mort d’aquest personatge que ens deixava el passat 25 de Juliol.

La conferència data del 18 de setembre de l’any passat i porta per títol “Aconseguir realment els somnis de la infància”, feta un cop va saber que li quedaven pocs mesos de vida. Aquí en teniu el fragment que farà que porti a en Randy al meu cor per molt molt de temps, si en tan sols 10 minuts d’escoltar-lo m’ha fet aquest efecte, com deuen estar la gent que el coneixia? Quina grandesa i quin honor hagués estat conèixer-lo !

Podeu veure la conferència completa a la seva Universitat en el següent enllaç: (canvieu els subtítols si cal 😉 )

http://video.google.com/videoplay?docid=3047771997186190855

Altres coses que he escrit sobre somnis:

Perseguint els somnis

No Manifestat · No Política

Bandera amb data de caducitat oberta

“L’estelada” en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del propi Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!.

VIC I ME